ONES DE CROM

Es dedica emissió al projecte individual del músic català ADRIÀ BOFARULL. Un projecte de cuidadosa electrònica experimental amb ritmes extrets de sintetitzadors, sons pregravats de veus, instruments i ambients, amb tocs de minimalisme repetitiu, contemporànea i avantguarda juganera i digital. S'inclouen els seus treballs autoeditats amb Luxury Majestic "Dal Sottofondo" (2004), amb abstraccions sonores unides a sons de música concreta, percussions i samplers, "Seeds" (2004), incloent-hi ordinador i baix elèctric, i la sofisticació de "Sturm Und Drang" (2005). Amb el segell madrileny Experimentaclub va editar "Home Music" (2006), un treball ple de sons digitals, maquinaris i industrials, "Cabalismos" (2007) de nou autoeditat i recollint-hi tots els tocs del seu estil i, amb XAVIER TORT, va mantenir el duet ESQUEMA de trompeta i sons electrònics dels que sentim un tema. De "Corte Y Confección" (2009), el darrer treball fins la data com a DARGELOS, finalitzem el programa amb les seves melodies abstractes, entre el digitalisme i els sons domèstics.

Avui un peculiar recorregut per treballs on els dissenys de les portades o la música han anat a càrrec d'aquest dibuixant, crític musical i músic britànic. De nom real EDWIN POUNCEY, ha estat un dels grans ilustradors d'àlbums, singles i vinils de música arriscada i underground des dels anys 70. Comencem pels singles "Freak Show" (1977) del grup punk THE LURKERS, per "Lie Dream Of A Casino Soul" (1981) de THE FALL i per l'EP "Headache" (1987) de BIG BLACK. Seguim amb el magnífic treball de guitarra experimental de LEE RANALDO "From Here To Infinity" (1988), pel recopilatori "Nothing Short Of Total War" (1989) amb un tema de SONIC YOUTH, pels singles de grups britànics "She Is Dead And All Fall Down" (1989) de CURRENT 93, "Sinister Senile" (1990) de NURSE WITH WOUND i "Wrong Eye/Scope" (1990) de COIL. Afegim l'àlbum "Xaman" (1990) amb el rock intens de SKULLFLOWER, la contundència de "Blowhole" (1990) de RAMLEH o el folk-psicodèlic de FLYING SAUCER ATTACK a "Mirror" (2000). La passió pel black-metal de SAVAGE PENCIL va aportar portades com la de "Metal Music Machine" (2006) de JAZKAMER, també destaquen els dibuixos sobre vinil de la sèrie de guitarra experimental com "A Final Kiss On Poisoned Cheeks" (2008) d'OREN AMBARCHI i "Keep An Eye Out" (2009) de STEPHEN O'MALLEY. Finalitzem amb dos grups propis del dibuixant com són els punks THE ART ATTACKS amb el single "I Am A Dalek" (1977) i la formació PESTREPELLER de sons inquietants amb "Isle Of Dark Magick" (2005).

Una de les figures més destacades de l'experimentació electrònica japonesa dels darres 25 anys és KAZUYUKI KISHINO NULL. En repassem la seva discografia en solitari a banda del seu grup de psicodelia harcore-punk ZENI GEVA. Començem amb els seus cassets incials dels 80 on oferia acoplaments de guitarra i percussions, "Saishiyu Bushitsu" (1985) i "Sonic Erosion" (1989), editats amb el seu segell Nux Organization, i seguim amb àlbums dels 90 com "Terminal Beach" (1996), "Extasy Of Zero-G Sex" (1998) i "GeV" (1999) acurant molt més les manipulacions electròniques de guitarra. A "Transgenic Nomad" (2001) uneix sons electrònics al violí de JON ROSE i a treballs com "Atomik Disorder" (2003) i "Prime Radiant" (2005) manipula sons d'electrònica sorollosa. Del duet ABSOLUT NULL PUNKT de free-jazz i so industrial s'inclou "Metacompound" (2006) i de la col·laboració electro-acústica amb CHRIS WATSON i Z'EV "Number One" (2005). Dels darrers anys apreciem la lograda creació sonora electrònica d'àlbums com "Akumu" (2008), "Fertile" (2007), "Oxygen Flash" (2008), "Galactic Tornado" (2008) i "Mondo Paradoxa" (2009) amb JOHN WIESE.

L'experimentació sonora amb veu dins la música experimental ha ofert molts treballs sorprenents d'artistes diversos. Repassem alguns exemples en aquesta emissió, partint de la música contemporànea amb el tema “Lux Aeterna” (1966) de GYÖRGY LIGETI a cappella per 16 veus, les cantants i compositores americanes claus com MEREDITH MONK amb el treball d'experimentació vocal “Key” (1971) i JOAN LA BARBARA amb “Sound Paintings” (1983) combinant sons gravats i veu propia. De CARLES SANTOS s'inclou “Voicetracks” (1981) amb un tema de només veu i de la poesia fonètica de l'alemany JAAP BLONK un tema de “Vocalor” (1998). De la interpretació de free-jazz amb veu sentim la cantant DIAMANDA GALAS amb una versió d'ORNETTE COLEMAN des de “La Serpenta Canta” (2003), el projecte MYCALE des de “Book Of Angels 13” (2010) de temes de MASADA amb només veus i de JOHN ZORN “Mysterium” (2005) amb un tema de minimalisme vocal. Del curiòs trio japonès ZUBI ZUVA escoltem un tema de “Jehovah” (1996) i del cantant MIKE PATTON les perversions vocals i sorolloses de “Adult Themes For Voice” (1996). Seguim amb el beatboxing del raper RAHZEL, les veus a cappella de les mexicanes MUNA ZUL, la grandíssima experimentadora noruega MAJA RATJKE des de “Voice” (2002) i la cantant canadenca TANYA TAGAQ amb cants guturals tradicionals a “Sinaa” (2005).

El cantautor de Nova York va publicar "Metal Machine Music" (1975) com un arriscat àlbum experimental de sorollosos acoplaments de sons de guitarra i distorsions amb manipulacions d'amplificadors, micros i altaveus. Incomprès a l'època, ha estat de tota manera un disc reivindicat per molts diversos artistes com una influència clau. Escoltem dos dels seus temes i seguim amb la formació METAL MACHINE TRIO en la que el propi LOU REED (guitarra), junt a ULRICH KRIEGER (saxo) i SARTH CALHOUN (electrònica), ha mantingut en actiu des del 2008. Amb ells recupera l'esperit d'aquell treball i el porta cap el terreny de la improvisació, el free-jazz i el soroll. Escoltem un extracte de cadesqun dels temes que composen el seu únic treball fins la data, el directe "The Creation Of The Universe" (2008), i sentim també una part del concert a Londres de l'actual gira del trio de l'abril d'aquest 2010. Una altra reinterpretació del controvertit àlbum de REED és "Metal Machine Music" (2007) a càrrec del grup alemany ZEITKRATZER. Amb instruments de corda, vent, percussió i electrònica van enregistrar al 2002 una revisió electro-acústica del disc, col·laborant-hi el mateix REED a la distorsió de guitarra en un dels dos temes que n'escoltem. Una vesant curiosa avui de la trajectòria passada i alhora recent d'aquest conegut músic.

Aquest compositor de Chicago, teòric musical i, entre d'altres instruments, saxofonista, ha estat una de les figures més importants en portar el jazz i el free-jazz cap a arriscats camins d'improvisació i experimentació. Des de finals dels 60 escoltem els seus àlbums amb els que va redefinir el jazz -tot i que ell no es considera músic d'aquest estil- com "3 Compositions Of New Jazz" (1968) i "For Alto" (1969), el primer disc enregistrat a la història d'exclussivament saxo. Seguim amb "This Time…" (1970) i amb "Together Alone" (1971) el disc compartit amb JOSEPH JARMAN on hi mesclen saxos, flautes, pianos i sintetitzadors. Junt al guitarrista improvisador britànic DEREK BAILEY s'inclouen el seu disc a mitjes "First Duo Concert" (1974) i la "Company 2" (1977) on hi intervé també EVAN PARKER. De l'extensa formació amb diversos membres de la AACM sentim "Creative Orchestra Music 1976" i un tema del treball "Six Monk's Compositions" (1987) de versions de THELONIOUS MONK. D'àlbums més recents s'inclouen "Four Compositions GTM 2000" (2003), "Organic Resonance" (2003) amb el trompetista WADADA LEO SMITH, el directe gravat a Victoriaville "Black Vomit" (2003) junt al soroll electrònic dels WOLF EYES i "Beyond Quantum" (2008) en trio amb el percussionista MILFORD GRAVES i el contrabaixista WILLIAM PARKER. Un històric de la música arriscada a revisió al programa d'avui!

L'electrònica i la música musulmana troben la seva unió en aquest projecte del britànic BRYN JONES, tota una presa de posició política en defensa de Palestina a partir d'una radical i nombrosa edició de treballs discogràfics. Fins a la seva sobtada mort al 1999 i en actiu des de 1982, repassem part de la seva obra començant pels vinils "Buddhist On Fire" (1984), "Kabul" (1983), "Hajj" (1986), "Abu Nidal" (1987) i "Uzi" (1989), on sons tradicionals d'Orient Mitjà i el Marroc es combinen amb electrònica rítmica, ambiental i samplers, amb títols de temàtica revolucionària radical i terrorista dels moviments musulmans d'alliberació nacional. S'inclou el seu projecte previ EG OBLIQUE GRAPH amb l'EP "Triptych" (1982) proper a la música industrial i àlbums dels 90 de MUSLIMGAUZE com "Intifaxa" (1990), "Citadel", "Hamas Arc" o "Vote Hezbollah" (1993). Seguim amb l'experimentació electrònica de "Silknoose" (1995), "Mazar-I-Sharif" (1998), "Sufiq" (2000) i "Sulaymaniyah" (2009) -la reedició de "Vampire Of Tehran" (1997)-.

El suec HENRIK NORDVARGR BJÖRKK és un prolífic practicant d'atmòsferes sonores fosques i post-industrials, amb elements de black-metal i electrònica. N'escoltem treballs de la darrera dècada com "Awaken" (2002) i "Helvete" (2008) on inclou ambient i black-metal, "Interstellar" (2008) amb sons d'inspiració interplanetària, l'ambient fosc i inquietant de "Pyrrhula" (2008) i "Evolution" (2009) o l'electrònica més rítmica de "I End Forever" (2004). De la primera col·laboració amb MERZBOW sentim "Partikel" (2004) unint soroll i dark-ambient, també el duet GOATVARGR amb ANDY O'SULLIVAN a "Goatvargr" (2006), els MARVARGR junt al noruec LASSE MARHAUG amb "Likstank" (2007) com a paròdia gamberra de l'imaginari black-metal satànic i sorollòs. Amb el danès HENTAI s'inclou la col·laboració editada en el treball "Semen" (2006) i del tribut sonor col·lectiu "Four Studies For A Human Portrait" (2005) al pintor FRANCIS BACON afegim el tema que hi aporta el suec.

En actiu des dels anys 50 fins a la seva mort el 2004, aquest saxofonista soprano nord-americà va evolucionar el be-bop i el post-bop cap el free-jazz i va ser un dels més arriscats i innovadors creadors de música improvisada. Repassem la seva trajectòria des de "The Complete Whitey Mitchell Sessions" (1956), "The Straight Horn of Steve Lacy" (1960), "School Days" (1963) amb el ROSWELL RUDD QUARTET i el magnífic àlbum de free-jazz "The Forest And The Zoo" (1966). Dels anys setanta sentim la destacada sessió a Londres amb DEREK BAILEY, EVAN PARKER, STEVE POTTS, TREVOR WATTS i MICHEL WAISVISZ a "Saxophone Special" (1974), on s'unien saxos a improvisació amb guitarra elèctrica i sintetitzador. S'inclouen també "Scraps" (1974) del STEVE LACY SEXTET enregistrat a Paris, "Raps" (1977) enregistrat a Nova York, "Straws" (1977) a Milà i la sessió amb DEREK BAILEY "Company 4" (1977) a Londres. Junt al poeta BRION GYSIN recitant sobre el saxo de LACY sentim "Songs" (1981), i ja als anys noranta i amb una formació de 16 músics s'inclou "Itinerary" (1990) i el personal treball en solitari "Sands" (1998).

Distorsió, saxos i improvisació salvatge és el que aquest grup de DON DIETRICH, JIM SAUTER i DONALD MILLER ve fent des de 1979. Un dels més lliures representats de l'avantguarda underground de Nova York, reverenciats per noves generacions de free-jazz i soroll des dels EUA a Japó. Repassem la seva carrera des de "Borbetomagus" (1980), "Work On What Has Been Spoiled" (1981) i "Barbed Wire Maggots" (1983) editats amb el seu segell Agoric. Escoltem un tema del directe "Zurich" (1985), un de BORBETOMAGUS & FRIENDS "Borbeto Jam" (1985) on apareixen PETER KOWALD, TOSHINORI KONDO, TRISTAN HONSINGER i MILO FINE, i un de "Seven Reasons For Tears" (1993). Junt a THURSTON MOORE escoltem "Barefoot In The Head" (1990) i amb el duet suís VOICE CRACK la combinació de free-jazz i electrònica a "Fish That Sparkling Bubble" (1988). Amb un tema de l'intens recull de directes "Buncha Hair That Long" (1992) i un de "Experience The Magic" (1993) gravat al CBGB finalitzem la reivindicació d'uns dels grans de la música experimental sense cap mena de límits.

L'escena underground de soroll nord-americà és de les més prolífiques en la música experimental dels darrers 10 anys. Amb nombroses auto-produccions en cassets, vinils, CDs i CDRs i diversos segells auto-gestionats, en repassem projectes com els històrics THE HEATERS amb el single "Blotch" (1996), el recopil·latori "Secrets And Sounds" (2004) del segell Animal Disguise amb temes de MAMMAL i ZOMBI, els intensos LHD de JOHN WIESE i PHIL BLANKENSHIP a "Curtains" (2004) o SIXES amb "Cursed Beast" (2006). Del reconegut AARON DILLOWAY s'inclou "Inside Dead Bird" (2003), els sons acústics de metalls, objectes i electrònica d'abocador dels NAUTICAL ALMANAC a "Cover The Earth" (2005), dels DEAD MACHINES de JOHN i TOVAH OLSON sentim "Futures" (2005) i del meticulòs so de CARLOS GIFFONI "Welcome Home" (2005). De SICK LLAMA el casset "Horrible" (2006), del trio de rock sorollòs SIGHTINGS l'àlbum "Through The Panama" (2007), dels HAIR POLICE el genial "The Empty Quarter" (2007), de les manipulacions sorolloses improvisades dels GRAVEYARDS "Blues For The Night People" (2007), del duet d'intensitat sorollosa DEATHROES "Hate Fuck" (2007) i dels veterans WOLF EYES el seu recent "Always Wrong" (2009). Els millors exemples de soroll dels EUA avui en aquesta emissió!

Aquest noruec és un inquiet manipulador de soroll electrònic en actiu des dels 90 i amb hiperactivitat de producció i col·laboracions. Amb els FIRE ROOM que manté junt a PAAL NILSSEN-LOVE i KEN VANDERMARK actua a Vic el 26/02/2010 i amb el seu disc “Broken Music” (2008) iniciem l'emissió. D'ell en solitari escoltem "Tapes 1990-99" (2007) on va editar en Cds els seus primerencs cassets, dels que sentim "Ulcus" (1991), "Exit Tape Kill" (1997) com a EGOPROBLEM, "Always Something" (1997) i "Audio Explosions Every 10 Seconds" (1998). Amb so perfeccionat i madurat sentim les manipulacions electròniques de "Nothing But Sound From Now On” (2001) i la barreja de rock extrem i soroll de "The Shape Of Rock To Come" (2004). En col.laboració amb KEVIN DRUMM s'inclou "Frozen By Blizzard Winds" (2002), amb MAJA RATKJE "Music For Loving" (2004), el soroll extrem de TESTICLE HAZARD en directe i del seu duet JAZZKAMMER amb JOHN HEGRE afegim els treballs "Timex", "Hot Action Sexy Karaoke" (2000) i "Eat Shit" (2007). De nou en solitari els àlbums sorollosos "Spaghetti Western Rainbow" (2006) i "The Great Silence" (2007), la fusió d'orgue i soroll amb NILS HENRIK ASHEIM a "Grand Mutation" (2007) i el duet de bateria i manipulacions electròniques amb PAAL NILSSEN-LOVE a "Stalk" (2007).

De nou un programa dedicat a artistes i bandes de l'experimentació musical catalana aparescudes o amb treball realitzat els darrers anys 2008 i 2009. Escoltem l'electrònica experimental de DARGELOS des de "Corte y Confección" (2009), el minimalisme digital d'ORIOL ROSSELL amb "EP1" (2009), el soroll electrònic de COÀGUL o l'ambientació sorollista de TOTONIZER. El trio HOMENATGES combina free-jazz i caos electrònic, ARNAU SALA, ja amb diversos anys fent música, ha editat el casset "Hermafrodites" (2009) manipulant soroll electrònic i EVOL de ROC JIMÉNEZ va publicar el vinil "Ten Canisters Of Pressurized Tetrafluoroethane Over Three Weeks" (2009) on hi estudia les característiques del so de tres bocines de gas. Del projecte MURNAU del sabadellenc LLUIS RUEDA n'escoltem dos temes on fa rock experimental amb guitarra, electrònica i theremin, dels QA'A afegim un tema kraut-rock del seu àlbum "Chi'en"(2009), dels HUAN de VICTOR HURTADO un atmosfèric tema de "Bells" (2009) i del rock matemàtic de THE AUGMENTINE TRIO un tema de la seva demo "Por Favor No Tengais Una Vida Estupida" (2008). Els valencians BETUNIZER són una formació creada el 2009 combinant hardcore, improvisació i músiques del món a l'estil de THE EX i, per finalitzar, el trio MASSA FOSCA de VICTOR NUBLA, JAUME PANTALEÓN i SEBASTIÀ JOVANI aporten un extracte d'un directe combinant experimentació sonora amb poesía. Una escena catalana ben activa avui reflectida en el programa!

Saxofonista britànic improvisador i dels més inquiets recercadors de noves possibilitats per saxo en combinació amb acústica i electrònica. Es fa repàs de la seva carrera des del seu debut "Fonetiks" (1984) amb el pianista CHRIS BURN i el "Concert Moves" (1992) amb el seu trio junt a PHIL DURRANT (violí) i JOHN RUSSELL (guitarra). Dels diversos treballs en solitari al saxo escoltem "Thirteen Friendly Numbers" (1992), "Fixations 14" (2001), "Invisible Ear" (2003) amb amplificacions i manipulacions electròniques, "Cavern With Nightlife” (2004) enregistrat en una cova, "The Geometry Of Sentiment” (2007) i "Resonant Spaces" (2008). D'altres trios afegim "Clearings" (2004) amb AGUSTÍ FERNÁNDEZ (piano) i CHRISTOPH IRMER (violí), "Intentions" (2001) amb PHIL DURRANT i PEGGY LEE (cello) i "Thermal" (2002) amb ANDY MOOR (guitarra) i THOMAS LEHN (sintetitzador). Amb els improvisadors electrònics POLWECHSEL i FENNESZ sentim "Wrapped Islands" (2002) i unint saxo i improvisació acústica "Interworks" (2005) amb el precussionista EDDIE PREVOST i "Trinity" (2008) amb els AMM. Un referent de la improvisació al programa d'avui!

Al País Basc hi ha una escena de músics experimentals, segells i distribuidores amb una gran producció de treballs i en la major part de lliure descàrrega a internet. El bilbaí MATTIN practica soroll radical, improvisació i hardcore-punk. Gran part del programa és dedicada a ell, començant per treballs individuals de soroll amb ordinador portàtil com "Higu" i "Tinnitus" (2001) en el seu segell WMO/R, els projectes SAKADA a Londres amb EDDIE PRÉVOST i ROSY PARLANE i els MENDIETAN amb XABIER ERKIZIA manipulant sons gravats a muntanyes basques. De MATTIN junt a dos experimentadors japonesos s'inclouen "Shyrio No Computer" (2004) amb TAKU UNAMI i "Pinknoise" (2004) amb JUNKO, cantant dels HIJOKAIDAN, també el directe "Barcelona" (2006) amb els CREMASTER, i els projectes on hi toca guitarra com DEFLAG HAEMORR-HAGEHAIEN KONTRA des de "Luxury" (2005), el hardcore-punk experimental i sorollòs de BILLY BAO a "Rock'n'Roll Granulator" (2005) i "Dialectics Of Shit" (2008) i JOSETXO GRIETA amb el cantant JOSETXO ANITUA a "Euskal Semea" (2006). D'altres músics com GAIZKA SARASOLA i XABIER ERKIZIA a "Ixuriak" (2004) manipulen amb electrònica digital sons d'instruments tradicionals bascos, MIGUEL A. GARCIA a "Armiarmak" (2008) improvisa amb electrònica, KAKOFUNK a "Frutamental" (2007) ofereixen soroll i sons tradicionals i FERNALIA a "Eroaleak" (2008) rock dens i repetitiu.

DOMINICK FERNOW és un dels més prolífics músics de l'escena sorollosa americana des de finals dels 90. Amb microfons, amplificados i ocasionalment amb percussions i sintetitzadors, ha ofert un meticulòs i abrupte so sorollòs, amb inclusió d'atmòsferes inquietats, crits i acoplaments electrònics. Escoltem part dels seus treballs en cassets, vinils i CDs com "The History Of Aids" (2002), "Mater Dolorosa" (2001), "Troubled Sleep" (2003), "Starvation" (2004) i el reconegut "Black Vase" (2005). De les molt diverses col·laboracions sentim "Disappearance Of The Maya" (2005) amb AARON DILLOWAY, "All Are Guests In The House Of The Lord" (2007) amb KEVIN DRUMM i el trio VEGAS MARTYRS on hi toca la guitarra. De nou en solitari s'inclouen "Pleasure Ground" i "Point & Void" (2006), el vinil "Prurient" (2007), "Arrowhead" (2008) i temes on hi aporta veu des de "And Still, Wanting" i "The Black Post Society" (2008). Avui un referent d'inquetud i radicalisme sonors!

Des de mitjans dels 90 aquest barceloní ha improvisat amb guitarres, tocadiscos i manipulacions electròniques i d'objectes sonors. Fou membre del Col·lectiu IBA -dels qui ja es va fer un especial al programa- i avui n'escoltem altres treballs de FAGES en solitari i amb diversos projectes. Comencem amb OBSOLETE FARMER on oferia manipulació de vinils i després amb DOMESTIC BIOLENCE on extreia junt a PABLO SCHVARZMAN sons improvisats i soroll de guitarra elèctrica. Del seus destacats treballs en solitari s'inclouen "A Cavall Entre Dos Cavalls" (2004) on improvisa amb guitarra elèctrica, "Cançons Per A Un Lent Retard" (2007) on ho fa amb guitarra acústica i "Al Voltant d'Un Paral·lel" (2008) de nou amb elèctrica. Afegim un extracte d'un directe a Londres del 2005 amb JEAN-PHILIPPE GROSS i WILL GUTHRIE, el MiniCD split del 2008 amb BHOB RAINEY i el projecte OCTANTE junt a RUTH BARBERAN, ALFREDO COSTA MONTEIRO i MARGARIDA GARCIA amb el treball “Lúnula” (2009). Dels recents AP'STROPHE, on uneix guitarra acústica a la cítara de la grega DIMITRA LAZARIDOU-CHATZIGOGA, s'inclou "Objects Sense Objectes" (2009), de les manipulacions electròniques de CREMASTER un avançament del nou treball "Noranta Graus A l'Esquerra" (2009) i també un tema de GRUS junt a LALI BARRIÈRE d'improvisació electro-acústica.

Música improvisada lliure, amb so minimalista i molt acurat sobretot amb instrumentació acústica és el que ha dut a terme aquest col·lectiu des de la seva fundació al 1998 a Barcelona. Actualment només dirigit per la trompetista RUTH BARBERÁN, escoltarem treballs on ha figurat ella junt a FERRAN FAGES (tocadiscos i manipulacions electròniques) i ALFREDO COSTA MONTEIRO (acordió). Els treballs que escoltem enregitrats en directe per part dels tres components són "Atolón" (2004), "Istmo" (2005) i "Semisferi" (2006). De RUTH BARBERAN en solitari a la trompeta s'inclou "Capacidad de Pérdida" (2004) i del seu projecte I TRENI INERTI en duet amb ALFREDO COSTA MONTEIRO sentim "Aérea" (2005). El quartet OCTANTE inclou els tres músics junt a MARGARIDA GARCIA amb l'àlbum "LÚNULA" (2009) i com a darrer tema un del duet CREMASTER de FAGES i COSTA MONTEIRO desde la sorollosa improvisació de "Flysch" (2002). Riquesa sonora i esforç auditiu en l'emissió d'avui!

Formats a Roma el 1966, aquest col·lectiu històric de músics americans i italians ha practicat improvisació electrònica i acústica mitjançant les manipulacions de sintetizadors moog, pianos, microfons de contacte, veus i demés objectes sonors. Peces com "Spacecraft" (1967) o "The Sound Pool" (1970) són llargues sessions improvisades on s'utilitzaven plantejaments musicals de participació entre músics i audiència, intuició, risc, experimentació, respecte i rebuig del virtuosisme. L'eix central del grup van ser ALVIN CURRAN, RICHARD TEITELBAUM i FREDERIC RZEWSKI, però una diferent encarnació sota el mateix nom amb altres músics col·labortadors va enregistrar "Leave The City" (1970) a França. Del disc "United Patchwork" (1978) sentim un tema junt al saxofonista STEVE LACY i un altre del treball "Apogee" (2005) compartit amb els improvisadors britànics AMM. El 2008 va sortir "MEV 40" on es repassen els 40 anys d'existència del grup. D'aquest quàdruple CD escoltem també els temes "Stop The War" (1972), posicionant-se a Nova York contra la guerra del Vietnam, "Stedelijk Museum, Amsterdam Pt.1" (1982), "New Music America Festival" (1989), "Kunstmuseum, Bern" (1990) i "Mass.Pike" (2007) combinant-hi sons electrònics improvisats i free-jazz en companyia de col·laborados com STEVE LACY, KARL BERGER i el trombonista GARRET LIST.

Escoltem grups de finals dels 60 i sobretot dels 70 que van fer servir la música electrònica amb finalitats experimentals partint del rock piscodèlic, l'electro-acústica, el kraut-rock o el post-punk. Des de Nova York, els SILVER APPLES a "Silver Apples" (1968) ja utilitzaven oscil·ladors, moduladors, pedals i bateria, i els anglesos WHITE NOISE des de "An Electric Storm" (1969) combinaven sintetizadors i percussions. D'Alemanya sentim "Affenstunde" (1970) de POPOL VUH, "Kraftwerk" (1970) de KRAFTWERK, "Electronic Meditation" (1971) de TANGERINE DREAM i "Neu! 2" (1973) de NEU! on s'experimenta amb sintetizadors i percussions, teclats i altres instruments del rock. KLAUS SCHULZE a "Irrlicht" (1972) va oferir música electrònica atmosfèrica i concreta, i els COSMIC JOKERS a "Planeten Sit-In" (1974) unien psicodèlia i electrònica experimental. HARMONIA a "Musik Von Harmonia" (1974) i CLUSTER a "Sowiesoso" (1976) aportaven sonoritats electròniques experimentals més tènues i delicades. De nou a NY els SUICIDE van unir rockabilly i electrònica a "Suicide" (1977) i des de San Francisco el col·lectiu THE LEAGUE OF AUTOMATIC MUSIC COMPOSERS (1978-1983) va investigar les possibilitats de la música de computadores. A finals dels 70 els anglesos THROBBING GRISTLE a "DOA The Third And Final Report" (1978) i els alemanys DAF a "Ein Produkt der Deutsch-Amerikanischen Freundschaft" (1979) van fer servir des del post-punk electrònica i soroll. Per últim el "Geri Reig" (1980) dels genials DER PLAN va oferir divertida experimentació electrònica.

La incontinència creativa i la gran inquietud musical d'aquest guitarrista barceloní permeten repassar diversitat de projectes que manté o en que ha format part. Després de WIG va crear 12TWELVE amb els que comencem incloent temes dels seus àlbums "Tears, Complaints & Spaces" (2001) i "Speritismo" (2003) veient l'evolució del grup des del post-rock cap al free-jazz i la improvisació. El 2007 va formar el duet RUIZPANTALEÓN del que sentim dos temes de post-rock i electrònica del seu únic àlbum, en un dels quals hi apareix el cantant de flamenc ENRIQUE MORENTE. Del seu trio de rock intimista d'arrel americana BÉLMEZ sentim "Apariciones" (2009). En el camp del doom-metal manté les formacions LORDS OF BUKKAKE amb el seu àlbum homònim del 2008, amb temes llargs i contundents, i els CUZO amb el treball "Amor Y Muerte En La Tercera Fase" (2008) combinant doom-metal i psicodèlia. Darrerament ha format ATLETA amb el bateria JOSÉ ROSSELLÓ amb que practica rock experimental amb influència d'electrònica, krautrock i bandes sonores de grups progressius. Respecte a una de les col·laboracions amb VICTOR NUBLA, el projecte NUBLA & PANTALEÓN, s'inclouen dos talls de la sessió que van enregistrar el 2007 amb guitarra i clarinet i que és de moment inèdita!

Aquest trio australià format per dos guitarristes i manipuladors sonors i un bateria ha estat un dels grans noms de l'underground practicants de rock improvisat i sorollòs. Formats al 1986 i fins avui en actiu, en sentim gran part dels àlbums de la seva carrera. Primer els inicials "DR503" (1987) i "Eusa Kills" (1990) i després la major part dels que van editar durant els anys 90 amb el segell americà SILTBREEZE. S'inclouen els EPs "Helen Said This" (1990) i "Mighty/Power" (1991), el destacat doble LP "Harsh 70's Reality" (1992), "The Operation Of The Sonne" (1994), "The White House" (1995), "Repent" (1997) i "Tusk" (1997). Seguim amb "New Electric Music" (2001) i "The Damned" (2003) abocant més pès a l'electrònica junt al soroll elèctric de sempre. Dels treballs més recents escoltem "Future Artists" (2007) i "Secret Earth" (2008). Uns dels pares de la improvisació rock i mestres de grups de soroll actual al programa d'avui!

L'industrial sorollòs nacional té un nom: ESPLENDOR GEOMÉTRICO. Formats al 1980 a Madrid va ser l'únic grup espanyol que adaptava la influència de la música industrial britànica de finals dels 70. Radicals, contundents i molt productius, han estat reconeguts arreu del món. En sentim part de la seva discografia partint del single de debut “Necrosis en la Poya”, el casset “EG-1” (1981) i “El Acero del Partido” (1982). Escoltarem àlbums com “Comisario de la Luz” (1985), “Kosmos Kino” (1988) o “Mekano Turbo” (1988) on van deixar de banda les veus per apostar pel soroll completament instrumental. Dels 90 sentim “Sheikh Aljama” (1991), “Veritatis Splendor” (1994), “Balearic Rythms” (1996) i “Polyglophone“ (1997) on introduiren samplers i influències ètniques. Dels seus treballs darrers incloc “Compuesto de Hierro” (2002) i el recent “Pulsión” (2009) que els manté en un nivell perfectament elevat.

Aquesta banda barcelonina existent entre 1986 i 1999 va combinar l'apropiament de lletres de clàssics de pop, rock i crooners amb experimentació acústica i avantguarda cabaretera i bohemia. Amb ANKI TONER, METEO GIRÁLDEZ i RAIMON AYMERICH com a membres bàsics, comencem el repàs de la seva carrera amb els àlbums "Kiss Me When You Dance" i "En Caso De Duda Rock'n'Roll" (1991), la melancolia dels temes de "Wrong Songs" (1992) i "Necessary Lies" (1994) o el seu treball més complert i reconegut "Hapiness Is Stupid" (1996) on s'junten amb ALFREDO COSTA MONTEIRO, PASCAL COMELADE i JUAN CREK entre d'altres. De l'etapa instrumental sense el cantant ANKI TONER sentim "Structural Package Designs" (1999) amb pianos manipulats i "Vegetal" (1999) amb experimentació amb només guitarres. Seguim amb els darrers treballs de la formació al complert com el directe "Having Fun On Stage" (1998) amb un tema junt als músics ANTON IGNORANT, MARK CUNNINGHAM i MARKUSS BREUSS i del seu darrer àlbum "What About Beauty" (2000) sentim dos temes on de nou incorporen sons minimalistes, emocionals i arriscats. Una revisió avui d'un dels grups més importants de l'experimental català!

Qui va ser el cantant dels JAPAN fins inicis dels 80 ha mantingut una carrera en solitari on ha dirigit els postulats de crooner pop cap a elements de música experimental i improvisació. En repasso la seva carrera en solitari des del seu debut "Brilliant Trees" (1984) on hi col·laboraven el trompetista JON HASSELL i l'electrònica de RYUICHI SAKAMOTO. Seguim amb "Gone To Earth" (1986), on hi ha un tema compost per BILL NELSON dels RED NOISE, i amb el segon àlbum signat amb HOLGER CZUKAY "Flux + Mutability" (1989) i compartit amb altres membres del grup CAN. Al disc "Dead Bees On A Cake" (1999) escoltem un tema on apareixen MARC RIBOT i TALVIN SINGH i de "Camphor" (2002) una breu peça experimental en solitari. Amb el seu propi segell SAMADHISOUND va publicar "Blemish" (2003) on va entrar directe als camps de la música experimental sense deixar de banda el seu propi estil vocal i compositiu. Hi escoltem dos temes, compartits un amb DEREK BAILEY i l'altre amb FENNESZ. Aquest any 2009 ha editat "Manafon" i la llista de col·laboradors de música improvisada és impressionant: JOHN TILBURY, KEITH ROWE, EVAN PARKER, FENNESZ, OTOMO YOSHIHIDE i membres de POLWECHSEL. N'incloc tres temes i deixem constància d'un curiòs artista que ha unit en la seva carrera elegància, sofisticació i risc musical.

Programa dedicat al trio d'Arizona més sorprenent i imprevisible de l'underground nord-americà entre 1982 i 2007. Es revisa part de la seva extensa discografia, amb uns enregistraments casolans que contenen actitud punk irreverent barrejada amb infinitat d'elements provinents de tot arreu: rock psicodèlic, improvisació, surf, spaghuetti-western i música marroquí, indonèsia, tailandesa i hindú. El trio dels germans BISHOP i del difunt bateria CHARLES GOCHER ofereix amb una mescla de devoció i ironia unes temàtiques esotèriques, rituals i místiques en els seus àlbums. Escoltarem els treballs inicials editats primer en cassets com el de debut "Sun City Girls" (1984), el directe "Folk Songs Of The Rich And Evil" (1985), "Grotto Of Miracles" i "Midnight Cowboys from Ipanema" (1986), "Horse Cock Phepner" i "Fresh Kill of a Cape Hunting Dog" (1987). Seguim amb el seu àlbum més reconegut "Torch Of The Mystics" (1990), l'acústica tàntrica de "Three Fake Female Orgasms" (1991), l'obscura banda sonora "Piasa...Devourer of Men" (1994) i una cançó de taberna de "Dante's Disneyland Inferno" (1996). Amb més influència de sons exòtics escoltem "330,003 Crossdressers From Beyond The Rig Veda" (1996) i els volums 1 i 6 de les "Carnival Folklore Resurrection" com són "Demons And Their Manifestations" i "Sumatran Electric Chair" (2000). El darrer tema és de "Wah" (2002) en directe a Seattle.

Als anys 60 tota una sèrie de músics americans negres van portar els patrons del jazz previ cap a una llibertat, espiritualitat, risc i intensitat sonores històriques i vigents per sempre més. Sentirem en aquesta emissió a una gran part d'aquestes figures com són el veterà bateria SUNNY MURRAY (en concert a Barcelona el passat 03/11/2009) des de "Sonny's Time Now" (1965) amb ALBERT AYLER, HENRY GRIMES i DON CHERRY, així com el pianista CECIL TAYLOR des de "Conquistador" (1966). La AACM va ser una associació i una nova generació de músics formats a Chicago al 1965 i encara en actiu, que va practicar una evolució experimental del free-jazz i la improvisació influïts per la composició contemporània i posteriorment amb elements d'electrònica. Dels primers treballs dels seus membres incloc els ART ENSEMBLE OF CHICAGO amb "A Jackson In Your House" (1969), ANTHONY BRAXTON amb el primer disc editat de només saxo "For Alto" (1969), GEORGE LEWIS, trombonista i teòric musical, amb "Solo Trombone Record" (1977) o WADADA LEO SMITH amb "Creative Music" (1972). D'altres noms del free-jazz afro-americà escoltem el saxofonista OLIVER LAKE des de "Heavy Spirits" (1975), el bateria MILFORD GRAVES des de "Percussion Ensemble" (1965) o ARTHUR DOYLE amb un disc més actual com és "The Songwriter" (1995). Per acabar, dos referents recents de la continuació dels postulats de la AACM: el contrabaixista WILLIAM PARKER i el bateria HAMID DRAKE des de "Piercing The Veil" (2001).

El segell de Nova York fundat al 1966 per BERNARD STOLLMAN ha estat un dels grans referents en evolucionar el jazz i en impulsar el neixement del free-jazz. Centrem el programa en alguns àlbums dels 60 de músics -sobretot saxofonistes- mítics d'aquesta discogràfica com "Town Hall" (1962) d'ORNETTE COLEMAN, "Spiritual Unity" (1964) i "Spirits Rejoice" (1965) d'ALBERT AYLER, "Pharoah's First" (1964) de PHAROAH SANDERS, "Heliocentric Worls of Sun Ra Vol.2" (1965) de SUN RA & HIS SOLAR ARKESTRA, el MARION BROWN Quartet (1965), el pianista BURTON GREEN i el seu quartet (1966), SONNY SIMMONS amb el "Staying on the Watch" (1966), CHARLES TYLER Ensemble (1966) i FRANK WRIGHT amb "From Your Prayer" (1967). Els influents i enèrgics revolucionaris del jazz lliure i improvisat dels inicis avui en aquesta emissió.

Des de 1965 aquesta formació canadenca ha tocat amb instruments auto-fabricats i manipulats, amb ocasionals lletres iròniques i crítiques, sent uns dels padrins del soroll improvisat revindicats per grups actuals. Repassem la seva discografia des del seu debut "No Record" (1968), el directe "Vol. 2" (1979), "¬x~x=x" (1985) o "What About Me" (1992) on hi són presents les pràctiques sonores esmentades. A "Every Monday Night" (1996) s'hi recullen temes en directe de les sessions setmanals de cada dilluns que venen realitzant des de fa més de 40 anys. "No Borders" (2001) és la col·laboració amb el saxofonista de free-jazz JOE McPHEE i "No Borders To No Borders" (2007) la col·laboració amb els argentins psico-experimentals REYNOLS. Amb el directe "Live At The Western Front" (2005) i dos versions des del disc d'homenatge "No Tribute" (2003) a càrrec de WINTER CAROUSEL i WOLF EYES finalitzem la revindicació d'aquesta peculiar i històrica banda.

GESCOM és el projecte del duet AUTECHRE i d'altres col·laboradors on han dut a la pràctica experimentació lliure amb sons de música electrònica de ball, acid techno, hip-hop o electro-acústica. Repassem els seus treballs, editats la majoria amb el segell britànic SKAM Records, des dels preciats “Gescom EP” i “Motor” (1994) junt als següents “C & D” i “The Sounds Of Machines Our Parents Used" (1995) plagats tots ells d'exquisita varietat d'enrevessaments en ritmes i textures musicals. Continuem amb “Key Nell” i “Keynell Remixes” (1996), amb una remescla signada com a AUTECHRE, amb el peculiar “Minidisc” (1998) editat en aquest format amb 45 talls per escolta aleatòria, i amb l'EP “This” (1998) on hi trobem una auto-remescla dels propis GESCOM. D'un altre projecte paral·lel d'aquest duet, anomenat DUAL PURPOSE, incloc l'EP “Hobs” (2000) amb un tema de hip-hop deconstruit. Finalitzem amb els més recents treballs “ISS:SA” (2003) i “A1-D1” (2007) on no defrauda gens la seva qualitat experimentadora.

Grups i músics recents han practicat una nova psicodèlia partint d'estils com el minimalisme repetitiu, elements d'electrònica profunda o el folk lliure experimental de bandes previes nord-americanes. Amb treballs en CDrs, cassets i vinils d'edició limitada, començem amb bandes nord-americanes com BARN OWL i la seva mescla de raga i folk de "Bridge To The Clouds" (2007), la psicodèlia drònica de MAGIC LANTERN a "Magic Lantern" (2008) o SUN ARAW a "Beach Head" (2008), HUARACHES i el seu folk american-primitive de "S/T" (2009) i el duo femení POCAHAUNTED amb un tema de psicodèlia exòtica repetitiva i lo-fi de "Island Diamonds" (2008). Des de França HIGH WOLF combinen minimalisme i psicodèlia tropical a "High Wolf" (2009) i els americans MASTER MUSICIANS OF BUKKAKE a "Totem One" (2009) recuperen l'estil dels SUN CITY GIRLS en unir folk americà i blues del desert a música hindú, gamelan, exòtica i psicodèlia dels 70. A Finlàndia trobem dos projectes d'electro-acústica, música amb juguets, samplers i percussions de JAN ANDERZÉN. Primer els KEMIALLISET YSTÄVÄT amb "Alkuharka" (2004) i després TOMUTONTTU amb "Ehdottelee" (2005). Acabem amb la improvisació entre dos músics finlandesos i un americà de AAN MEETS EYES LIKE SAUCERS amb "Kristallivirta" (2008). El bon estat de la psicodèlia underground actual avui al programa!

Instruments manipulats i inventats i redefinició de l'escala musical és el que va peculiaritzar la carrera d'aquest compositor californià. Sentirem en aquesta emissió diversos temes de la seva discografia entre els anys 30 i 60. Comencem amb "Ulysses At The Edge" (1955), on afegeix saxo a marimbes manipulades i làmpares percussives de cristall, seguim amb "The Letter" (1943), "U.S. Highball" (1943), "The Waterfall" i "The Street" (1950), on inclou veus a les seves melodies percussives, i continuem amb els instrumentals amb els trets compositius característics de PARTCH com "Pollux" (1952), "Even Wild Horses" (1952), "Windsong" (1958) -on hi usa instruments com la kithara, la viola adaptada i el teclat modificat chromelodeon- i "And On The Seventh Day Petals Fell In Petaluma" (1964). De les composicions per danses sàtires escoltem una part de "The Bewitched" (1956) i de l'àlbum que va compondre des dels anys 30 on musicava un poeta xinès "17 Lyrics Of LiPo" (1995) afegim dos temes. Un dels més reivindicats i arriscats renovadors musicals i pare de la música experimental a revisió al programa.

Exemples curiosos, estrambòtics i, en alguns casos, als límits de la salut mental, de cantautors que ens han ofert treballs visionaris, arriscats i fora de camins musicals acomodats. El primer és SCREAMIN' JAY HAWKINS amb un tema de 1957, segueix el blues psicodèlic d'ALEXANDER SPENCE des del magnífic "Oar" (1969), ED ASKEW i el folk al·lucinat de "Ask The Unicorn" (1968), l'inquietant CHARLES MANSON des de "Lie-The Love and Terror Cult" (1974) i, com no podia faltar, SYD BARRETT amb "The Madcap Laughs" (1970). De l'excèntric TINY TIM sentim "God Bless Tiny Tim" (1968), del folk surrealista de VAN DYKE PARKS "Discover America" (1972) i del sorprenent WILD MAN FISHER "An Evening With Wild Man Fischer" (1972). TIM BUCKLEY amb "Starsailor" (1970) ens mostra l'unió de folk amb improvisació i psicodèlia, TODD RUNDGREN l'opereta electrònica i progressiva a "Todd" (1974), DAEVID ALLEN & EUTERPE un tema còsmic-psicodèlic de "Good Morning" (1976) i de PETER HAMMILL sentim l'intrigant "The Future Now" (1978). De cantautors Lo-Fi llunàtics incloc JAD FAIR i DANIEL JOHNSTON des de "It's Spooky" (1993) i DANNY COHEN amb "Shades Of Dorian Gray" (2007).

Ritmes complexos, dissonàncies, melodies trencades, influències de jazz, hard-core, improvisació, rock progressiu i avantguarda són trets d'aquest estil. Una hetereogènia varietat de bandes s'hi poden adscriure i les escoltem. Des dels primers referents hardcore-punk-jazz com NO MEANS NO amb "Wrong" (1989), VICTIMS FAMILY amb "Apocalicious" (2001) i X-LEGGED SALLY de "Eggs And Ashes" (1994) fins als actuals practicants d'aquest estil com AHLEUCHATISTAS amb "The Same And The Other" (2005), HELLA amb "Hold Your Horse Is" (2002) i MUDDY WORLD a "Finery of the Storm" (2006). Dels inicis d'aquesta etiqueta sentim els instrumentals DON CABALLERO a "What Burns Never Returns" (1998) i JUNE OF 44 amb el seu post-rock jazz de "Anahata" (1999). D'exemples de rock improvisat i electrònica afegeixo els noruecs MOHA! amb "Norwegianism" (2007), el rock electrònic de BATTLES a "Mirrored" (2007), el free-jazz matemàtic de BOX a "Studio 1" (2008) i l'ambient-progressiu-metal de GUAPO a "Black Oni" (2004). De math-core o metal experimental amb intensos canvis de ritme sentim THE DILLINGER SCAPE PLAN a "Calculating Infinity" (1999) i FANTÔMAS a "Suspended Animation" (2005). Incloc també grups de post-rock amb trets de rock matemàtic com TRANS AM a "Trans AM" (1995), SALARYMAN i el seu rock electrònic de "Karoshi" (1999), el kraut-rock de GANGER a "Fore" (1996) i el japonesos MONO de "Under The Pipal Tree" (2001).

Un repàs de bandes que van afegir al folk tradicional elements àcids, psicodèlics i experimentals des de finals dels anys 60 fins mitjans dels 70. Trobem entre els grups anglesos els rars COMUS amb "First Utterance" (1971), la inquietant banda sonora del film "The Wicker Man" (1973) de PAUL GIOVANNI i MAGNET, els MELLOW CANDLE amb "Sheep Season" (1969), SALLYANGIE amb "Children of The Sun" (1968) i els importants INCREDIBLE STRING BAND des de "The Hangman's Beautiful Daughter" (1968). Amb elements minimalistes folk i medievals escoltem THE THIRD EAR BAND des de "Alchemy" (1969) i des de Canadà els sons folk i electrònics de BUFFY SAINTE-MARIE a "Illuminations" (1969). Reprenem el folk psicodèlic britànic amb FOREST a "The Full Circle" (1970), TREES a "On The Shore" (1970) i MIDWINTER a "The Waters Of Sweet Sorrow" (1973). Des de Suècia incloc dos àlbums de 1969 d'una mateixa formació amb diferent nom, HARVESTER amb "Hemåt" i INTERNATIONAL HARVESTER amb "Sov Gott Rose-Marie", i des d'Alemanya el folk-còsmic de EMTIDI a "Saat" (1972). Acabem amb dos grups britànics com FLIBBERTIGIBBET i el seu "Whistling Jigs to the Moon" (1978) i CAEDMON amb "Caedmon" (1978).

Escoltem grups de rock experimental, progressiu i d'avantguarda, de kraut-rock alemany i de jazz-rock d'entre finals dels 60 i meitat dels 70. Exemples d'experimentació sonora des d'uns àmbits alternatius de l'època, amb elements rupturistes i innovadors. Primer aparèixen els americans CROMAGNON i la seva avantguarda primitivista de "Cave Rock" (1969), segueixen des d'Alemanya AMON DÜÜL amb "Psychedelic Underground" (1969), el rock psicodèlic repetitiu de GURU GURU amb "UFO" (1970), AGITATION FREE i la fussió progressiva des de "2nd" (1973), XHOL CARAVAN i la psicodèlia soul i electrònica amb "Electrip" (1969), FLOH DE COLOGNE i els seu arriscat sinfonisme des de "Rockoper Profitgeier" (1971) i BRAINTICKET unint jazz-rock-folk a "Psychonaut" (1972). Des d'Itàlia, DEDALUS presenten jazz, electrònica i percussions a "Dedalus" (1973) i GOBLIN el rock progressiu de la banda sonora "Profondo Rosso" (1975). De França sentim el jazz-rock alienígena dels MAGMA amb "Kobaia" (1970), els alemanys EMBRYO amb rock-progressiu-ètnic des de "Father Son And Holy Ghosts" (1972) i els exponents britànics del rock còsmic HAWKWIND amb "Hawkwind" (1970). Des de Praga el rock experimental de PLASTIC PEOPLE OF THE UNIVERSE a "Egon Bondy's Happy Hearts Club Banned" (1978), els anglesos SOFT MACHINE amb "Volume Two" (1969) i finalment des de Japó BRAST BURN amb "Debon" (1975) amb fusió de guitarres, electrònica i percussió acústica. Uns grups de màxima influència en el rock experimental de les dècades següents!

Un dels principals referents de rock experimental i post-rock americà en aquesta emissió degut al seu concert a Barcelona el 23/07/2009. Un músic que ha portat el folk experimental acústic de JOHN FAHEY cap a terrenys del pop, el rock o l'experimentació sonora. Escoltem els seus inicis hardcore amb BASTRO des de "Diablo Guapo" (1989) i els GASTR DEL SOL, que va mantenir junt a JIM O'ROURKE, amb temes de "Mirror Repair" i "Crookt, Crackt Or Fly" (1994) amb experimentació elèctrica i acústica. En solitari sentim el seu debut "Banana Cabbage" (1996) amb un tema al piano, dos temes de "The Thicket" (1998), el free-jazz, soroll i post-rock de "The Spectrum Between" (2000), un tema a capella del recopil·latori "The Unaccompanied Voice" (2000) i des de "Rickets & Scurvy" (2002) un apropament a l'electrònica i la guitarra experimental de MATMOS i NOËL AKCHOTÉ. En format duets, sentim "Off-Road" (2003) amb el saxo de MATS GUSTAFSSON i "Arborvitae" (2003) amb el guitarrista LOREN CONNORS, també "Split Series #16" (2003) amb AVEY TARE. Del més recent, afegim els àlbums "A Guess At The Riddle" (2004) i "An Optimist Notes The Dusk" (2008) de nou combinant pop, post-rock i experimentació sonora.

Dos formacions de post-rock de MARK NELSON, referents d'aquest estil d'experimentació rock atmosfèrica i paisatgista, hereva del kraut-rock, el minimalisme i la música ambient. Dissolts els primers al 2001, PAN·AMERICAN toquen a Barcelona el 02/07/2009. Repassem tots els àlbums de LABRADFORD des de "Prazision LP" (1993), "A Stable Reference" (1995), una remescla per part de JIM O'ROURKE del recopil·latori "Excursions In Ambience" (1995), "Labradford" (1996), "Mi Media Naranja" (1997), "E Luxo So" (1999) i el darrer treball del grup "Fixed:Context" (2000). De PAN·AMERICAN, projecte que s'obre a les possibilitats del dub i l'electrònica en el post-rock, sentim temes dels àlbums "Pan·American" (1998), "Quiet City" (2004) i el seu recent "White Bird Release" (2009).

Segona part d'exemples d'experimentació sonora amb música tradicional d'arreu del planeta. S'incideix en la destacada recerca de les NONESUCH EXPLORER SERIES amb els àlbums "The Jasmine Isle: Gamelan Music" (1969), "Tibetan Buddhism: Tantras Of Gyütö" (1973), "Africa: Drum, Chant & Instrumental Music" (1976) i "Kenya & Tanzania: Witchcraft & Ritual Music" (1975). Els KASAI ALLSTARS des del Congo aporten música africana amb likembes amplificats, OMAR SOULEYMAN des de Síria amb "Highway to Hassake" (2007) del segell SUBLIME FREQUENCIES combina tradició aràbiga amb loops i samples d'instruments tradicionals, TINARIWEN amb "Aman Iman" (2007) aporten blues repetitiu de Mali. Des d'Etiopia, dos volums de les ÉTHIOPIQUES amb GÉTATCHÈW MÈKURYA improvisant al saxo i MULATU ASTATKE a la fusió de jazz instrumental. Del "NU YORIKA: Experiments In Latin Music 1970-1977" (1996) del segell SOUL JAZZ aportem un tema d'EDDIE PALMIERI experimentant amb la música llatina, i des de Galicia MERCEDES PEÓN amb "Sihá" (2007) uneix tradició oral i modernitat. Des de Japó MAMORU FUJIEDA experimenta amb instruments tradicionals i patrons de plantes i KAWABATA MAKOTO amb tantres. Finalment des d'Israel DRONE LEBANON inclou tradició en la música sorollosa.

Exemples de músiques del món i d'arrel tradicional que contenen l'experimentació sonora com a premisa essencial: els ragas indis de PANDIT PRAN NATH, el trance dels marroquins MASTER MUSICIANS OF JAJOUKA, els experiments amb likembe de KONONO Nº1 al Congo i els de l'americà RICHARD CRANDELL amb el mbira (piano de mà africà). També la viola de roda del radical músic japonès KEIJI HAINO i les immenses possibilitats de l'acordió del finlandès KIMMO POHJONEN, a més de les gravacions de camp a Vietnam i China de FREEFORM, l'exòtica del trompetista JON HASSELL, l'electrònica palestina de MUSLIMGAUZE i les traslacions electròniques de música irlandesa de BILL LASWELL. Incloem la música llatina minimalista d'ERNESTO MARTINEZ, la cappella de les mexicanes MUNA ZUL o el soroll africà de l'"Extreme Music From Africa" auspiciat per WILLIAM BENNETT dels WHITEHOUSE. Experimentació sonora des de molt diversos confins del planeta!

Free-jazz i post-hardcore per part d'un grup de Roma que visita Barcelona el 27/05/2009 i del que es repassa discografia. Com que tocaran amb DÄLEK, obrim amb un tema del 2005 compartit amb ells, seguim amb el seu àlbum de debut “Bromio” (1999), amb la col·laboració amb EUGENE CHADBOURNE a “The Zu Side Of Chadbourne” (2000) i amb dos temes del magnífic “Igneo” (2002). També des de treballs amb altres músics sentim “Radiale” (2004) junt a SPACEWAYS INC. de KEN VANDERMARK i HAMID DRAKE versionant a FUNKADELIC, “How to Raise an Ox” (2005) amb el saxofonista MATS GUSTAFSSON, un tema de l'split “Phonometak Series 1” (2006) amb XABIER IRIONDO i “Identification With The Enemy/A Key To The Underworld” (2007) amb l'electrònica de NOBUKAZU TAKEMURA. Seguim amb ARDECORE, el projecte paral·lel dels ZU amb GEOFF FARINA on interpreten cançó popular italiana, també amb l'split amb els punks IL TEATRO DEGLI ORRORI, amb l'àlbum “The Way Of The Animal Powers” (2005) i es finalitza amb el darrer treball “Carboniferous” (2009) on apareix MIKE PATTON a la veu.

Els experiments sonors partint de la música easy listening, lounge, exótica i space-age són diversos. Escoltem a músics com LES BAXTER amb "Moog Rock" (1968) on introduia el moog a versions de música clàssica, a ENNIO MORRICONE des de "Crime And Dissonance" (2005) experimentant amb improvisació en una banda sonora dels 70, i a PETER THOMAS amb "Warp Back To Earth" (1998) afegint electrònica a aquells estils. Sentim algunes perversions de l'easy listening com la de NURSE WITH WOUND a "Alice The Goon" (2000), dues de SMEGMA i una de BUTTHOLE SURFERS. De reinterpretacions electròniques afegim les de CURD DUCA a "Easy Listening 5" (1997), RIP-OFF ARTIST a "Electro Lounge: Electronic Excursions In Hi-Fi Stereo" (1999) i DAVID SHEA i SCANNER a "Free Chocolate Love" (2001). Del pop i l'experimentació amb aquells estils sentim STOCK, HAUSEN & WALKMAN a "Organ Transplants 2" (2000), STEREOLAB a "Dops & Loops" (1997) i PRAM a "The Moving Frontier" (2007). Sentim també els valencians ANTORCHA AMABLE amb intruments inventats, versions de BURT BACHARACH a càrrec de MIKE PATTON i ELIOTT SHARP des de "Great Jewish Music: Burt Bacharach" (1997) i els KRONOS QUARTET versionant ESQUIVEL a "Nuevo" (2002).

A inicis dels 70 a Catalunya van existir una sèrie de bandes que van incorporar nous elements musicals influits pel jazz i el rock progressiu de l'època com PEGASUS, FUSIOON, MAQUINA o GOTIC. Unes altres van afegir elements de fusió mediterrània com MÚSICA URBANA i SECTA SÓNICA, dins l'anomenada "Ona Laietana", o combinant jazz i música tradicional com LA COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA. Dels que van experimentar amb el folk hi ha els sorprenents MÚSICA DISPERSA de SISA i entre folk i rock progressiu els OM de TOTI SOLER. Dels molts que van afegir-hi elements experimentals hi havia BLAY TRITONO, TROPOPAUSA i, ja als 80, NAÏF i SUCK ELECTRONIC. Els escoltem a tots ells en aquest especial que repassa uns anys claus per la música experimental i arriscada que aniria fluint des de llavors al nostre país.

En el 90è aniversari del ballarí i coreògraf americà a l'abril d'aquest any (mes de la presentació del seu nou espectacle ”Nearly Ninety”), dedico programa a la música experimental que ha estat composta per a les seves obres de dansa o que ha homenatjat a aquest innovador ballarí. Escoltem composicions del seu col·laborador JOHN CAGE com “First Construction In Metal” (1939), “Four Walls” (1944) o “Cartridge Music” (1960), on utilitza percussions, amplificacions d'objectes i manipulacions de pianos. De DAVID TUDOR i GORDON MUMMA escoltem “Rainforest” (1968) i “Music For Merce Cunningham” (1984) amb TUDOR, TAKEHISA KOSUGI i MICHAEL PUGLIESE. Del músic i video-artista coreà NAM JUNE PAIK sentim “Prepared Piano For Merce Cunningham” (1977), del compositor electrònic EARLE BROWN “Folio” (1952), de LAURIE ANDERSON “Cunningham Stories” (1993) i de la formació de CHRISTIAN WOLFF, YASUNAO TONE i CHRISTIAN MARCLAY el treball per dansa “Event” (1988). El trio FREE FALL del saxofonista KEN VANDERMARK hi aporten Hopscotch (For Merce Cunningham) (2003), SIGUR ROS “Ba Ba Ti Ki Di Do” (2004) per a una obra del ballarí i el duet electrònic KEITH FULLERTON WHITMAN i GREG DAVIS un nou homenatge electrònic des de ”Yearlong” (2005). Dansa contemporània i música experimental unides en aquesta emissió.

Molts diversos músics i compositors experimentals, electrònics i d'avantguarda en general s'han apropat a la música feta amb elements d'inspiració infantil. La llista de temes és:
- "Mika Bubble Song" de FAN CLUB ORCHESTRA (2002)
- "Lucky Bugs Win Prizes" de HASSLE HOUND (2005)
- "Curious Child" de NABUKAZU TAKEMURA (1997)
- "Bicycle built for two" de MAX MATHEWS (1961)
- "Lullaby" de RAYMOND SCOTT (del "Soothing Sounds For Babies Vol.1" de 1963)
- "Mean Old Evil" de BRUCE HAACK (d'"Electric Lucifer Book II", 1978)
- "To Cure A Weakling Child" d'APHEX TWIN (1996)
- "Cake Time" de THE RIP-OFF ARTIST (2001)
- "Castor and Polux " de HARRY PARTCH (1989)
- "Gamba no uta" d'OTOMO YOSHIHIDE (de "Plays the music of TAKEO YAMASHITA", 1999)
- "Fils des Etoiles" de JOHN ZORN (del "Music For Children", 1998)
- "Lullaby" de MOONDOG (1959)
- "Dream baby dream" de SUICIDE (1977)
- "La LLuna Etc." i "Chanson" de PASCAL COMELADE

El duet italià a qui vem dedicar l'especial al novembre del 2007 és ara objectiu de revisió en les sèries publicades en vinil “COSMIC DEBRIS”. Es tracta de sessions en directe i en estudi compartides en format split amb temes d'altres grups i músics afins a MY CAT IS AN ALIEN. Les han editat amb el seu propi segell Opax Records i cadesquna té com a portada un quadre de ROBERTO OPALIO, un dels components del grup junt al seu germà MAURIZIO. Escoltem el Volum I (2006) amb TEXT OF LIGHT, el projecte d'improvisació de LEE RANALDO, ALAN LICHT i DJ OLIVE entre d'altres, el Volum II (2007) amb l'artista sonor ambiental STEVE RODEN, el Volum III (2007) amb l'experimentador japonès KEIJI HAINO, el Volum IV (2008) amb el saxofonista suec MATS GUSTAFSSON i el Volum V (2008) amb el guitarrista LOREN CONNORS & HIS HAUNTED HOUSE BAND. Rock còsmic, improvisació i electrònica ambiental en aquesta emissió.

Els germans ROBERTO i MAURIZIO OPALIO protagonitzen des de 1998 una interessant proposta de folk experimental i àmbient còsmic des d'Itàlia. Escoltarem treballs de tota la seva carrera com l'àlbum de debut "Landscapes of an Electric City" (1999), el catàrquic "The Rest Is Silence" (2003), l'interplanetari "The Cosmological Eye Trilogy" (2005), els acústics "Folclore Alieno" i "For Alan Lomax" (2006) i el fosc "Leave in the Black No-Thing" (2007). No oblidarem les sèries de treballs compartits amb altres músics com són diversos volums de "From the Earth to the Spheres" i tancarem amb un tema del recopil·latori "Invisible Pyramid". Ambient, música concreta i minimalista, folk còsmic i rock extraterrestre des de la ciutat italiana de Torí.

El català SALVADOR FRANCESCH va iniciar aquest projecte sonor al 1985 quan residia a Canadà. Influit completament pels seus viatges tibetans i pels estudis sobre filosofia oriental, esoterisme i art ritual, TIBETAN RED combina l'electrònica profunda amb les grabacions de música tradicional i ritual budista i hindú. Repassem els seus quatre treballs fins la data, on s'hi troba el referent de les composicions electròniques sota postulats budistes d'ELIANE RADIGUE. El primer treball "Tibetan Red" (2000) recuperava temes dels 80 aportats al segell industrial canadenc Freedom In A Vacuum. "Tao Point" (2002) és la col·laboració amb VICTOR NUBLA usant el seu Mètode de Composició Objectiva i "Fouta Djalon" (2006) retroba les grabacions de rítmes ètnics amb densos paisatges electrònics. En el recent "Ritual Breathing" (2007) inclou diversitat d'intruments de vent i veus budistes al seu paisatgisme sonor.

Una de les propostes més arriscades, extremes i moralment ambigües de música sorollosa experimental de tots els temps és el projecte fundat per WILLIAM BENNETT a Londres el 1980. Temes com la violència sexual, el sadisme, la pornografia, els assassins en sèrie, la dominació o el nazisme estan presents en els seus títols i lletres. No per defensar-los sinó per qüestionar el què és moralment acceptable i els límits de dolor i plaer dels oïents. Des del primer àlbum "Birthdeath Experience" (1980), passant pels de 1981 "Total Sex", "Dedicated To Peter Kurten Sadist And Mass Slayer", "Buchenwald" i "The 150 Murderous Passions" amb NURSE WITH WOUND sentim diverses manifestacions realitzades amb el soroll de sintetizadors i veus de Bennett i diversos membres que han circulat per la formació. Altres treballs que escoltem són l'inquietant "Psychopathia Sexualis" (1983), "Great White Death" (1985), l'EP enregistrat amb STEVE ALBINI "Thank Your Lucky Stars" (1988) i els destacats "Never Forget Death" (1992), "Quality Time" (1995), "Cruise" (2001) i "Bird Seed" (2003). Dels darrers "Asceticists 2006" (2006) i "Racket" (2007) afegim dos temes on s'han apropat a les percusions tribals africanes unides al seu soroll sense concessions.

El llegendari grup d'improvisació lliure britànic és avui present en aquesta emissió. Fundats al 1965, n'han format part varis músics a l'entorn de KEITH ROWE a la guitarra manipulada, EDDIE PRÉVOST a les percussions i JOHN TILBURY al piano. Escoltem el seu àlbum de debut "AMMmusic" (1966), un extracte de una part de la llarga sessió "The Crypt" (1968), l'apropament al free-jazz de "To Hear And Back Again" (1978) amb el duet de PRÉVOST i el saxofonista LOU GARE, i "It Had Been An Ordinary Enough Day In Pueblo, Colorado" (1980) amb ROWE i PRÉVOST. Incloc també el magnífic "Generative Themes" (1983) amb el trio al complert, un tema de la recopil·lació "Isolationism" (1994) junt al cellista ROHAN DE SARAM i un altre de "Before Driving To The Chapel We Took Coffee With Rick And Jennifer Reed" (1996). Del més recent de la formació escoltem els treballs "Tunes Without Measure Or End" (2001), "Apogee" (2004) junt als italians MUSICA ELETTRONICA VIVA i "Norwich" (2005) en format de duet amb PRÉVOST i TILBURY.

Els de Texas toquen a Barcelona el 9/12/2008 i això és històric. En actiu des de 1981, el grup de GIBBY HAYNES, PAUL LEARY i companyia ha dotat d’escatologia, rock impossible i soroll àcid i psicodèlic la seva genial i gamberra trajectòria musical. Els dedico programa repassant tots els seus àlbums fins la data. Primer sentim els esbojarrats temes de punk experimental i psicodèlia sorollosa i descomposta dels treballs inicials: “Brown Reason To Live” (1983), “Psychic...Powerless...Another Man's Sac” (1984), “Rembrandt Pussyhorse” (1986) i “Locust Abortion Technician” (1987), i seguim amb les perversions folk de “Hairway To Steven” (1988) i “Piouhgd” (1991) fins arribar a les combinacions d’electrònica punk industrial i provocacions psicodèliques de “Independent Worm Saloon” (1993), “Electriclarryland” (1996), “Weird Revolution” (2001) i “Humpty Dumpty LSD” (2002). A gaudir-los com es mereixen!

Amb acústica improvisada, manipulacions de soroll i la influència de kraut-rock, música ètnica i psicodèlia, aquests anglesos han enregistrat diversos àlbums ben singulars. Els títols dels quals, amb els que repassem tota la seva carrera en estudi i en directe, són l'EP "Yak Folks Y'Are" (1999), "The Inhazer Decline" (2000), amb influències de la música concreta ambiental de NURSE WITH WOUND, "The One Burned Ma" (2000) i "Five Hundred Boy Piano" (2001), on hi adopten elements del folk ètnic, i "The Idea Of Wood" (2003) i "Catonapotato" (2006) on improvisen amb música ètnica i free-jazz. En el doble àlbum "Classic Erasmus Fusion" i en el directe "Egg And Two Books" (2006) experimenten amb la psicodèlia, i en els dos temes de "Amidst The Noise And Twigs" (2007) hi ha manipulacions de música concreta i instruments tradicionals. Un dels més extranys projectes musicals britànics de l'actualitat en aquesta emissió.

Des dels anys 80 aquest biòleg i investigador sonor madrileny ha treballat la "música concreta absoluta". Es tracta de considerar com a peces sonores les gravacions d'ambients que tan poden ser de la selva amazònica (on tan profundament hi ha treballat), de sons urbans, oceànics, eòlics o electrònics que trenquen la frontera entre soroll i silenci. Començant pel casset "UAISCM4:Tlaloc" (1991) amb JORGE REYES i escoltant alguns dels seus àlbums claus com "Azonic Zone" (1993), "Tonhaus" (1994), "Qal'at Abd'Al-Salam" (1995), "Addy En El País De Las Frutas y Los Chunches" (1997), "Temizlemek" i "La Selva" (1998) en repassaré parcialment la seva carrera. També hi entren les col·laboracions del "Absolute Noise Ensemble" (2006), "Le Chemin Du Paradis" (2002) amb STEVE RODEN i altres temes de recopil·latoris com "Untitled 151" (2004) i "Untitled 163 (For Pierre Scheffer)". En aquesta emissió d'avui escoltem a un dels millors experimentadors sonors espanyols!

En el número 295 de setembre 2008 de la revista britànica THE WIRE de música experimental hi apareix una llista de 15 àlbums de música experimental catalana des dels anys 70 fins l'actualitat confeccionada per aquest programa. És en la pàgina de les "Playlists from outer limits" que publiquen cada mes enviades per discogràfiques, artistes o programes radiofònics.