ONES DE CROM

Dos formacions de post-rock de MARK NELSON, referents d'aquest estil d'experimentació rock atmosfèrica i paisatgista, hereva del kraut-rock, el minimalisme i la música ambient. Dissolts els primers al 2001, PAN·AMERICAN toquen a Barcelona el 02/07/2009. Repassem tots els àlbums de LABRADFORD des de "Prazision LP" (1993), "A Stable Reference" (1995), una remescla per part de JIM O'ROURKE del recopil·latori "Excursions In Ambience" (1995), "Labradford" (1996), "Mi Media Naranja" (1997), "E Luxo So" (1999) i el darrer treball del grup "Fixed:Context" (2000). De PAN·AMERICAN, projecte que s'obre a les possibilitats del dub i l'electrònica en el post-rock, sentim temes dels àlbums "Pan·American" (1998), "Quiet City" (2004) i el seu recent "White Bird Release" (2009).

Música improvisada lliure, amb so minimalista i molt acurat sobretot amb instrumentació acústica és el que ha dut a terme aquest col·lectiu des de la seva fundació al 1998 a Barcelona. Actualment només dirigit per la trompetista RUTH BARBERÁN, escoltarem treballs on ha figurat ella junt a FERRAN FAGES (tocadiscos i manipulacions electròniques) i ALFREDO COSTA MONTEIRO (acordió). Els treballs que escoltem enregitrats en directe per part dels tres components són "Atolón" (2004), "Istmo" (2005) i "Semisferi" (2006). De RUTH BARBERAN en solitari a la trompeta s'inclou "Capacidad de Pérdida" (2004) i del seu projecte I TRENI INERTI en duet amb ALFREDO COSTA MONTEIRO sentim "Aérea" (2005). El quartet OCTANTE inclou els tres músics junt a MARGARIDA GARCIA amb l'àlbum "LÚNULA" (2009) i com a darrer tema un del duet CREMASTER de FAGES i COSTA MONTEIRO desde la sorollosa improvisació de "Flysch" (2002). Riquesa sonora i esforç auditiu en l'emissió d'avui!

Des de Portland MENCHE és un dels exemples més cuidadosos i prolífics de l'escena de soroll americana des dels 90. Amb una discografia que conté des de ritmes orgànics i elèctrics al principi fins a manipulacions electro-acústiques, ambientals i soroll sigital després. Escoltem àlbums inicials com "Incineration" (1993), "Static Burn" (1994), "Scattered Remains:Early Rarities 1994-98" i "Legions in the Walls" (1995). Amb "Field of Skin" (1997) va abocar-se cap al soroll més atmosfèric, continuat amb "Rusty Ghosts" (1999) i "Eye On The Steel" (2004). Dels seus treballs més recents incloc "Jugularis" (2006), "Bleeding Heavens" (2007) i "Glass Forest" (2008). Respecte a col·laboracions sentim "Raijin" (2006) amb KK NULL i la combinació de veus i soroll de "Cerberic Doxology" (2008) amb JOE PRESTON.

Segona part d'exemples d'experimentació sonora amb música tradicional d'arreu del planeta. S'incideix en la destacada recerca de les NONESUCH EXPLORER SERIES amb els àlbums "The Jasmine Isle: Gamelan Music" (1969), "Tibetan Buddhism: Tantras Of Gyütö" (1973), "Africa: Drum, Chant & Instrumental Music" (1976) i "Kenya & Tanzania: Witchcraft & Ritual Music" (1975). Els KASAI ALLSTARS des del Congo aporten música africana amb likembes amplificats, OMAR SOULEYMAN des de Síria amb "Highway to Hassake" (2007) del segell SUBLIME FREQUENCIES combina tradició aràbiga amb loops i samples d'instruments tradicionals, TINARIWEN amb "Aman Iman" (2007) aporten blues repetitiu de Mali. Des d'Etiopia, dos volums de les ÉTHIOPIQUES amb GÉTATCHÈW MÈKURYA improvisant al saxo i MULATU ASTATKE a la fusió de jazz instrumental. Del "NU YORIKA: Experiments In Latin Music 1970-1977" (1996) del segell SOUL JAZZ aportem un tema d'EDDIE PALMIERI experimentant amb la música llatina, i des de Galicia MERCEDES PEÓN amb "Sihá" (2007) uneix tradició oral i modernitat. Des de Japó MAMORU FUJIEDA experimenta amb instruments tradicionals i patrons de plantes i KAWABATA MAKOTO amb tantres. Finalment des d'Israel DRONE LEBANON inclou tradició en la música sorollosa.

Exemples de músiques del món i d'arrel tradicional que contenen l'experimentació sonora com a premisa essencial: els ragas indis de PANDIT PRAN NATH, el trance dels marroquins MASTER MUSICIANS OF JAJOUKA, els experiments amb likembe de KONONO Nº1 al Congo i els de l'americà RICHARD CRANDELL amb el mbira (piano de mà africà). També la viola de roda del radical músic japonès KEIJI HAINO i les immenses possibilitats de l'acordió del finlandès KIMMO POHJONEN, a més de les gravacions de camp a Vietnam i China de FREEFORM, l'exòtica del trompetista JON HASSELL, l'electrònica palestina de MUSLIMGAUZE i les traslacions electròniques de música irlandesa de BILL LASWELL. Incloem la música llatina minimalista d'ERNESTO MARTINEZ, la cappella de les mexicanes MUNA ZUL o el soroll africà de l'"Extreme Music From Africa" auspiciat per WILLIAM BENNETT dels WHITEHOUSE. Experimentació sonora des de molt diversos confins del planeta!

L'arpista nord-americana ha estat una prolífica col·laboradora de diversos músics i també compta amb diversos treballs propis. Els rapassem en la major part, des de "Something Out There" (1987), "Nightmare Alley" (1993) i "Isabelle" (1995) on experimentava amb els sons d'aquell instrument des del classicisme fins a la manipulació electrònica i la improvisació. Escoltem també "Psycho-Acoustic" (1994) amb ELLIOTT SHARP, "Mouth=Maul=Betrayer" (1996) amb la seva GANGSTER BAND entorn al món secret del judaisme, i "Fear No FAll" (1998) improvisant amb DAVID SHEA i DIRK WACHTELAER. Continuem amb "No Way Back" (1998), "Pan-Acousticon" (1999) i "Necklace" (2006) on hi sentim peces en solitari. D'altres col·laboracions afegim un tema de l'homentage a TOM CORA "Hallelujah Anyway" (1999) amb CHRIS COCHRANE, els FREE ZEN SOCIETY (2007) amb MATTHEW SHIPP i WILLIAM PARKER i finalitzem amb "Orra" (2008) de PHANTOM ORCHARD junt a IKUE MORI.

Free-jazz i post-hardcore per part d'un grup de Roma que visita Barcelona el 27/05/2009 i del que es repassa discografia. Com que tocaran amb DÄLEK, obrim amb un tema del 2005 compartit amb ells, seguim amb el seu àlbum de debut “Bromio” (1999), amb la col·laboració amb EUGENE CHADBOURNE a “The Zu Side Of Chadbourne” (2000) i amb dos temes del magnífic “Igneo” (2002). També des de treballs amb altres músics sentim “Radiale” (2004) junt a SPACEWAYS INC. de KEN VANDERMARK i HAMID DRAKE versionant a FUNKADELIC, “How to Raise an Ox” (2005) amb el saxofonista MATS GUSTAFSSON, un tema de l'split “Phonometak Series 1” (2006) amb XABIER IRIONDO i “Identification With The Enemy/A Key To The Underworld” (2007) amb l'electrònica de NOBUKAZU TAKEMURA. Seguim amb ARDECORE, el projecte paral·lel dels ZU amb GEOFF FARINA on interpreten cançó popular italiana, també amb l'split amb els punks IL TEATRO DEGLI ORRORI, amb l'àlbum “The Way Of The Animal Powers” (2005) i es finalitza amb el darrer treball “Carboniferous” (2009) on apareix MIKE PATTON a la veu.

Els experiments sonors partint de la música easy listening, lounge, exótica i space-age són diversos. Escoltem a músics com LES BAXTER amb "Moog Rock" (1968) on introduia el moog a versions de música clàssica, a ENNIO MORRICONE des de "Crime And Dissonance" (2005) experimentant amb improvisació en una banda sonora dels 70, i a PETER THOMAS amb "Warp Back To Earth" (1998) afegint electrònica a aquells estils. Sentim algunes perversions de l'easy listening com la de NURSE WITH WOUND a "Alice The Goon" (2000), dues de SMEGMA i una de BUTTHOLE SURFERS. De reinterpretacions electròniques afegim les de CURD DUCA a "Easy Listening 5" (1997), RIP-OFF ARTIST a "Electro Lounge: Electronic Excursions In Hi-Fi Stereo" (1999) i DAVID SHEA i SCANNER a "Free Chocolate Love" (2001). Del pop i l'experimentació amb aquells estils sentim STOCK, HAUSEN & WALKMAN a "Organ Transplants 2" (2000), STEREOLAB a "Dops & Loops" (1997) i PRAM a "The Moving Frontier" (2007). Sentim també els valencians ANTORCHA AMABLE amb intruments inventats, versions de BURT BACHARACH a càrrec de MIKE PATTON i ELIOTT SHARP des de "Great Jewish Music: Burt Bacharach" (1997) i els KRONOS QUARTET versionant ESQUIVEL a "Nuevo" (2002).

A inicis dels 70 a Catalunya van existir una sèrie de bandes que van incorporar nous elements musicals influits pel jazz i el rock progressiu de l'època com PEGASUS, FUSIOON, MAQUINA o GOTIC. Unes altres van afegir elements de fusió mediterrània com MÚSICA URBANA i SECTA SÓNICA, dins l'anomenada "Ona Laietana", o combinant jazz i música tradicional com LA COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA. Dels que van experimentar amb el folk hi ha els sorprenents MÚSICA DISPERSA de SISA i entre folk i rock progressiu els OM de TOTI SOLER. Dels molts que van afegir-hi elements experimentals hi havia BLAY TRITONO, TROPOPAUSA i, ja als 80, NAÏF i SUCK ELECTRONIC. Els escoltem a tots ells en aquest especial que repassa uns anys claus per la música experimental i arriscada que aniria fluint des de llavors al nostre país.

La bossanova i la música tropical brasilera prenen amb aquest trio noves interpretacions musicals apropades a l'electrònica experimental, al jazz, al post-rock i a l'avantguarda. Recuperant el què havien fet prèviament TOM ZÉ i OS MUTANTES als 70, dels que sentim un tema de cadesqun, repassem avui els tres àlbums del trio. "Music Typewriter" (2001) és el primer que signava MORENO VELOSO + 2, incorporant a la bossanova i la samba tradicionals elements pop, hip-hop, jazz i electrònics. "Sincerely Hot" (2004) el comandava DOMENICO LANCELLOTTI + 2 combinant-hi samba amb electrònica i rock. Finalment "Futurismo" (2007) signat per ALEXANDRE KASSIN + 2 seguia amb la redefinició de la bossanova mitjançant molta electrònica inquieta, pop, guitarres d'avantguarda i post-rock, amb col·laboracions de SEAN O'HAGAN i JOHN MCENTIRE. Avui experimentació des de Brasil anunciant el proper concert d'aquest projecte al MACBA de Barcelona el 7 de maig 2009.

El pianista de Palma de Mallorca ha tocat activament en directe aquest 2009 i fem repàs a la seva discografia. Començant pel seus primer i darrer àlbums en solitari al piano “Ardent” (1987) i “Camallera” (2004), oferim un recorregut pels seus projectes en format duet, trio o quartet. Junt al saxofonista EVAN PARKER sentim “Tempranillo” (1996) enregistrat a Barcelona, amb WILLIAM PARKER i SUSIE IBARRA el concert “Live at the Joan Miró Foundation" (1998), i amb el guitarrista DEREK BAILEY “Barcelona” (2002). De l'AGUSTÍ FERNÁNDEZ QUARTET escoltem l'homenatge a ORNETTE COLEMAN “Lonely Woman” (2004) i amb el saxofonista MATS GUSTAFSSON l'intensitat exploratòria de “Critical Mass” (2005). Juntament amb el bateria RAMON LÓPEZ i el contrabaixista BARRY GUY incloem “Aurora” (2006), del trompetista HERB ROBERTSON l'àlbum “Parallelisms” (2007) on hi col·laboren FERNÁNDEZ i EVAN PARKER, i el recent duet amb el percussionista noruec INGAR ZACH de “Germinal” (2007). Un dels millors pianistes europeus de free-jazz al programa d'avui.

El violoncel.lista de Nova York actua el 28/04/2009 a Barcelona i fem recorregut pels seus àlbums propis i de formacions on ha estat, sent un dels músics de sessió més reclutats per l'avantguarda musical nord-americana. Sentim "Chimera" (1995) apropant-se al free-jazz, "The Watchman" (1995) adaptant klezmer, "Topaz" (1998) amb influència funk i "Grains of Paradise" (2001) en format trio amb contrabaix i bateria. Del seu grup d'àmbient gòtic ZOAR escoltem "In The Bloodlit Dark" (2001) i també un tema del seu disc en solitari al cello "Maldoror" (2003). Seguim amb "Quake" (2003) amb un trio de cello, saxo i bateria, i amb el magnífic "Giorni Rubati" (2006) en duet amb el músic electrònic TEHO TEARDO. Del més recent sentim una improvisació de "Block Ice & Propane" (2007), els BROKEN ARM TRIO (2008) apropant rock i clàssica i les reinterpretacions de MASADA dels "Book of Angels" amb "Volac" (2007) en solitari i "Azazel" (2005) de MASADA STRING TRIO. Avui apreciem les possibilitats de combinar música experimental amb clàssica, free-jazz i tradicional.

En el 90è aniversari del ballarí i coreògraf americà a l'abril d'aquest any (mes de la presentació del seu nou espectacle ”Nearly Ninety”), dedico programa a la música experimental que ha estat composta per a les seves obres de dansa o que ha homenatjat a aquest innovador ballarí. Escoltem composicions del seu col·laborador JOHN CAGE com “First Construction In Metal” (1939), “Four Walls” (1944) o “Cartridge Music” (1960), on utilitza percussions, amplificacions d'objectes i manipulacions de pianos. De DAVID TUDOR i GORDON MUMMA escoltem “Rainforest” (1968) i “Music For Merce Cunningham” (1984) amb TUDOR, TAKEHISA KOSUGI i MICHAEL PUGLIESE. Del músic i video-artista coreà NAM JUNE PAIK sentim “Prepared Piano For Merce Cunningham” (1977), del compositor electrònic EARLE BROWN “Folio” (1952), de LAURIE ANDERSON “Cunningham Stories” (1993) i de la formació de CHRISTIAN WOLFF, YASUNAO TONE i CHRISTIAN MARCLAY el treball per dansa “Event” (1988). El trio FREE FALL del saxofonista KEN VANDERMARK hi aporten Hopscotch (For Merce Cunningham) (2003), SIGUR ROS “Ba Ba Ti Ki Di Do” (2004) per a una obra del ballarí i el duet electrònic KEITH FULLERTON WHITMAN i GREG DAVIS un nou homenatge electrònic des de ”Yearlong” (2005). Dansa contemporània i música experimental unides en aquesta emissió.

Els experiments amb repeticions de veus, cinta magnetofònica, sorolls electrònics i sons ambientals van ser els elements habituals en les primeres i alguna recent composició d'aquest nord-americà. En sentim "The Fox" (1957), "The Wolfman Tape" (1964), "In Sara Mencken, Christ And Beethoven..." (1974), "Private Parts" (1978), "Automatic Writing" (1979) i la més actual "Your Money My Life Goodbye" (1999). El què l'ha situat sobretot però com una figura bàsica en l'avantguarda artística han estat les seves òperes amb complexitat d'elements sonors, textuals i visuals. "Improvement" (1992), "Dust" (2000), "Cellestial Excursions" (2005) i "Concrete" (2008) són les que escoltem. En elles hi ha sobreposicions de veus, discursos intercalats, sons electrònics i reconfiguracions d'arguments, cors i estètica de l'òpera clàssica. Un artista encara en actiu als 78 anys i participant en les representacions recents fetes aquest 2009 a Nova York.

Molts diversos músics i compositors experimentals, electrònics i d'avantguarda en general s'han apropat a la música feta amb elements d'inspiració infantil. La llista de temes és:
- "Mika Bubble Song" de FAN CLUB ORCHESTRA (2002)
- "Lucky Bugs Win Prizes" de HASSLE HOUND (2005)
- "Curious Child" de NABUKAZU TAKEMURA (1997)
- "Bicycle built for two" de MAX MATHEWS (1961)
- "Lullaby" de RAYMOND SCOTT (del "Soothing Sounds For Babies Vol.1" de 1963)
- "Mean Old Evil" de BRUCE HAACK (d'"Electric Lucifer Book II", 1978)
- "To Cure A Weakling Child" d'APHEX TWIN (1996)
- "Cake Time" de THE RIP-OFF ARTIST (2001)
- "Castor and Polux " de HARRY PARTCH (1989)
- "Gamba no uta" d'OTOMO YOSHIHIDE (de "Plays the music of TAKEO YAMASHITA", 1999)
- "Fils des Etoiles" de JOHN ZORN (del "Music For Children", 1998)
- "Lullaby" de MOONDOG (1959)
- "Dream baby dream" de SUICIDE (1977)
- "La LLuna Etc." i "Chanson" de PASCAL COMELADE

Aquest guitarrista francés ha aportat diverses possibilitats estilístiques al camp de l'experimentació sonora de guitarra. Escoltem des d'àlbums conceptuals inicials com "Soundpages(s)" (1994) on investigava la lliure improvisació, el jazz i el swing amb extractes sonors televisius, fins als duets amb consagrats experimentadors de guitarra com DEREK BAILEY a "Close To The Kitchen" (1996) o MARC RIBOT i EUGENE CHADBOURNE a "Lust Corner" (1997). A "J'en Doute Encore (Notes Sur Le Travail)" (1999) hi afegia bateria i al treball amb BRUNO MEILLIER saxo. Va ser en àlbums com "Alike Joseph" (2000) on va utilitzar els acoplaments sense tocar convencionalment les cordes, afegint samplers i tacadiscos a "Rien" (2000). Del grup BIG FOUR sentim un tema entre free-jazz i jazz clàssic de "Big Four" (2002), de "Adult Guitar" (2004) una manipulació electrònica junt a DAVID GRUBBS i a "Impro-Micro-Acoustique" (2004) una trobada d'improvisació acústica amb LUC FERRARI al piano i ROLAND AUZET a la percusió. De l'àlbum "Sonny II" (2004) afegim una versió i un homenatge a SONNY SHARROCK i de "So Lucky" (2007) dues versions instrumentals de ni més ni menys que KYLIE MINOGUE. Possiblitats eternes de guitarra avui amb NOËL AKCHOTÉ!

El duet italià a qui vem dedicar l'especial al novembre del 2007 és ara objectiu de revisió en les sèries publicades en vinil “COSMIC DEBRIS”. Es tracta de sessions en directe i en estudi compartides en format split amb temes d'altres grups i músics afins a MY CAT IS AN ALIEN. Les han editat amb el seu propi segell Opax Records i cadesquna té com a portada un quadre de ROBERTO OPALIO, un dels components del grup junt al seu germà MAURIZIO. Escoltem el Volum I (2006) amb TEXT OF LIGHT, el projecte d'improvisació de LEE RANALDO, ALAN LICHT i DJ OLIVE entre d'altres, el Volum II (2007) amb l'artista sonor ambiental STEVE RODEN, el Volum III (2007) amb l'experimentador japonès KEIJI HAINO, el Volum IV (2008) amb el saxofonista suec MATS GUSTAFSSON i el Volum V (2008) amb el guitarrista LOREN CONNORS & HIS HAUNTED HOUSE BAND. Rock còsmic, improvisació i electrònica ambiental en aquesta emissió.

Els germans ROBERTO i MAURIZIO OPALIO protagonitzen des de 1998 una interessant proposta de folk experimental i àmbient còsmic des d'Itàlia. Escoltarem treballs de tota la seva carrera com l'àlbum de debut "Landscapes of an Electric City" (1999), el catàrquic "The Rest Is Silence" (2003), l'interplanetari "The Cosmological Eye Trilogy" (2005), els acústics "Folclore Alieno" i "For Alan Lomax" (2006) i el fosc "Leave in the Black No-Thing" (2007). No oblidarem les sèries de treballs compartits amb altres músics com són diversos volums de "From the Earth to the Spheres" i tancarem amb un tema del recopil·latori "Invisible Pyramid". Ambient, música concreta i minimalista, folk còsmic i rock extraterrestre des de la ciutat italiana de Torí.

Aquest dinàmic bateria holandès ha intervingut en els més destacats treballs d'improvisació i free-jazz europeus des dels anys 60. Comencem amb una participació en el “Last Date” (1964) del saxofonista ERIC DOLPHY i continuem amb les nombroses aportacions amb els músics amb qui va formar l'INSTANT COMPOSERS POOL ORCHESTRA. La primera referència que escoltem d'aquest col·lectiu és “The New Acoustic Swing Duo” (1967) amb WILLEM BREUKER al saxo, seguim amb “ICP 004” (1969) amb el guitarrista DEREK BAILEY i amb “ICP 005” (1970) on s'hi afegeixen MISHA MENGELBERG al piano i JOHN TCHICAI al saxo. De BENNINK en solitari a la bateria i percusions sentim “Solo” (1972) i “Tempo Comodo” (1982), i “The Topography Of The Lungs” (1970) és el mític àlbum d'improvisació fet amb BAILEY i EVAN PARKER. “FMP 130” (1973) és una de les col·laboracions incendiàries amb PETER BRÖTZMANN i FRED VAN HOVE i de nou en duet amb BAILEY afegim “Company 3” (1976) i “Post Improvisation 1” (1999). A “Change Of Season” (1984) compta amb STEVE LACY i GEORGE LEWIS entre d'altres i “6.4” (1991) és el doble single on toca junt a THE EX. Una trobada amb el guitarrista i cantant experimentador EUGENE CHADBOURNE a “21 Years Later” (2001) i “Amplified Trio” (2006), una sessió amb bateria, guitarra elèctrica i samplers junt a ASHLEY WALES i JOHN COXON, tanquen el programa.

En la trajectòria d'aquest guitarrista de Nova York s'hi troba rock, blues, folk, jazz i klezmer presentats amb els seu peculiar estil amb guitarra elèctrica i steele guitar. Qui fou membre de la MAGIC BAND de CAPTAIN BEEFHEART als 80 tocarà a Barcelona amb el projecte FAST 'N' BULBOUS el 15/03/2009 portat per ARCO Y FLECHA. Repassem la seva discografia amb àlbums propis com “Busy Being Born” (1998), “The Street Of Lost Brothers” (2000), “The Edge Of Heaven” (2000) i “Operators Are Standing By” (2003) on intercala folk, rock, klezmer i pop japonès amb sorprenent risc musical. Escoltem dues versions, “Autobahn” de KRAFTWERK feta amb el seu grup GODS & MONSTERS i “Ghosts” d'ALBERT AYLER, i també un dels dos àlbums amb el llaütista JOZEF VAN WISSEM com és “The Universe Of Absence” (2004). Dels temes junt a CAPTAIN BEEFHEART en sentim els treballs “Doc At The Radar Station” (1980) i “Ice Cream For Crow” (1982) i dels FAST 'N' BULBOUS els seus dos àlbums fins la data “Pork Chop Blue Around The Rind” (2004) i “Waxed Oop” (2009) on hi reinterpreten precisament a BEEFHEART en clau instrumental.

La fascinació tan per l'electro-acústica com pel black-metal i els drons repetitius han fet d'aquest músic de Chicago un dels referents de l'experimentació electrònica de manipulació de sons extrets de guitarres. Així ho demostra el repàs a la seva trajectòria des de “Comedy” (1996), “Kevin Drumm” (1997) o “Second” (1999) a més de les nombroses aportacions a projectes col·lectius que escoltem com la sessió de 1998 amb DAFELDECKER, KURZMANN i FENNESZ, el free-jazz de TERRITORY BAND 2 a “Atlas” (2002) o els àlbums signats amb RALF WEHOWSKY “Cases” (2001) o amb el guitarrista japonès TAKU SUGIMOTO “Den” (2000). També en solitari sentim el casset “KD” (2001), l'intens i destacat “ Sheer Hellish Miasma” (2002) on combinava black-metal i soroll electrònic i “Land Of Lurches” (2003) on seguia amb electrònica sorollosa. Del publicat els darrers anys sentim el directe a Moscú “Pure” (2006) i el doble CD ambiental “Imperial Distortion” (2008).

Des d'algun recòndit paratge de Houston, aquest enigmàtic músic ha publicat des de 1978 més de 50 àlbums. Tot i ser escassa i misteriosa la informació de qui era i de com auto-editava els treballs amb el segell Cornwood Industries, aquest cantautor de folk-blues auster, catàrquic i melancòlic ha estat reivindicat amb diversos àlbums de tribut. Repassem part de la seva discografia des dels acústics solitaris "Ready For The House” (1978), “Six and Six” i “Later On” (1981). Seguim amb “Chair Beside A Window” (1982), on incorpora altres invitats en bateria i veu, amb “Interstellar Discussion” (1984), “Blue Corpse” (1988) i “The Living End” (1989). Dels anys 90 escoltem temes de “Lost Cause” (1992), “Twelfth Apostle” (1993) i “White Box Requiem” (1996). En els anys 2000 ha continuat fins l'actualitat el seu intens ritme productiu, n'escoltem “What Else Does The Time Mean” (2006). És a partir del 2004 que es va deixar veure en nombrosos concerts a Europa i als EUA, dels que sentim “Newcastle Sunday” (2006) junt a RICHARD YOUNGS al baix i ALEX NEILSON a la bateria. Un dels més honestos referents del folk-blues estrany i intimista d'avui en dia!

El català SALVADOR FRANCESCH va iniciar aquest projecte sonor al 1985 quan residia a Canadà. Influit completament pels seus viatges tibetans i pels estudis sobre filosofia oriental, esoterisme i art ritual, TIBETAN RED combina l'electrònica profunda amb les grabacions de música tradicional i ritual budista i hindú. Repassem els seus quatre treballs fins la data, on s'hi troba el referent de les composicions electròniques sota postulats budistes d'ELIANE RADIGUE. El primer treball "Tibetan Red" (2000) recuperava temes dels 80 aportats al segell industrial canadenc Freedom In A Vacuum. "Tao Point" (2002) és la col·laboració amb VICTOR NUBLA usant el seu Mètode de Composició Objectiva i "Fouta Djalon" (2006) retroba les grabacions de rítmes ètnics amb densos paisatges electrònics. En el recent "Ritual Breathing" (2007) inclou diversitat d'intruments de vent i veus budistes al seu paisatgisme sonor.

Una de les propostes més arriscades, extremes i moralment ambigües de música sorollosa experimental de tots els temps és el projecte fundat per WILLIAM BENNETT a Londres el 1980. Temes com la violència sexual, el sadisme, la pornografia, els assassins en sèrie, la dominació o el nazisme estan presents en els seus títols i lletres. No per defensar-los sinó per qüestionar el què és moralment acceptable i els límits de dolor i plaer dels oïents. Des del primer àlbum "Birthdeath Experience" (1980), passant pels de 1981 "Total Sex", "Dedicated To Peter Kurten Sadist And Mass Slayer", "Buchenwald" i "The 150 Murderous Passions" amb NURSE WITH WOUND sentim diverses manifestacions realitzades amb el soroll de sintetizadors i veus de Bennett i diversos membres que han circulat per la formació. Altres treballs que escoltem són l'inquietant "Psychopathia Sexualis" (1983), "Great White Death" (1985), l'EP enregistrat amb STEVE ALBINI "Thank Your Lucky Stars" (1988) i els destacats "Never Forget Death" (1992), "Quality Time" (1995), "Cruise" (2001) i "Bird Seed" (2003). Dels darrers "Asceticists 2006" (2006) i "Racket" (2007) afegim dos temes on s'han apropat a les percusions tribals africanes unides al seu soroll sense concessions.

Manipulació de tocadiscos i música concreta i electro-acústica és el que ens porta en directe a Barcelona la promotora L'Ull Cec el 4/02/2009. Aquest francès ha realitzat diversos treballs i col·laboracions des de mitjans dels 90. Fem recorregut per la seva carrera partint de "Zygosis" i "Frame" (1999), l'EP "Mono Face Mirror" (2000) i "MOSQ" (2001) del projecte col·lectiu MOSQ on uneix tocadiscos a improvisacions amb saxos, flautes i orgues. Incloc un remix fet al català UN CRADDIE RENVERSÉ DANS L'HERBE de "Polyhedirc Tetrapak" (2000), i respecte a demés col·laboracions sentim l'electro-acústica de "What a Wonderful World" (2003) amb JÉRÔME NOETINGER, l'improvisació amb electrònica i tocadiscos amb FENNESZ a "Complementary Contrasts" (2003), "Brackwater" (2004) en quartet amb OTOMO YOSHIHIDE i d'altres, i djTRIO (2004) amb els manipuladors de tocadiscos CHRISTIAN MARCLAY i DJ OLIVE. Finalitzem amb treballs propis recents com el perfecte "Slide" (2005), "Les Protorhythmiques" (2007) on recupera composicions iniciades amb LUC FERRARI i "Steme" (2008).

Aquest prolífic músic californià és un dels referents més actius i destacats de l'escena sorollosa americana dels darrers anys. En faig repàs a la seva extensa discografia començant amb la recopil·lació de singles inicials "Teenage Hallucination 1992-99", un EP del seu grup de grindcore i electrònica sorollosa SISSY SPACEK, el seus treballs en solitari com "Soft Punk" (2007) on hi manipula soroll i samplers de bateries, l'intens mini-CD "Arrhythmia Wave Burst And Panner Crash", el single "Spectral Hand" i un tema en directe de "Black Magic Pond" (2005). Sentim també algunes de les nombroses col·laboracions en singles i àlbums compartits com "Collection" (2004) amb WOLF EYES, "Behold The Scathing Light" (2004) amb DANIEL MENCHE, "Total Eclipse" (2005) amb AARON DILLOWAY i "Multiplication" (2005) amb MERZBOW. Finalitzem amb el grandíssim "French Record" (2008) de SISSY SPACEK amb dos temes amb presències de KEVIN DRUMM i C SPENCER YEH.

Un músic, compositor i activista cultural dels més destacats de l'experimental català i nacional és revisat en el programa. D'aquest membre de MACROMASSA, NAIF, DEDO o AIXÒNOÉSPÀNIC escoltarem únicament els seus treballs signats individualment o en col·laboració amb altres músics, no en formacions, al llarg de la seva extensa trajectòria. Comencem pel tema del caset col·lectiu "Zamizdat Trade Journal 6" (1988) i repassem la major part d'àlbums editats amb el seu Método de Composición Objectiva de sampleig aleatori d'ones de ràdio manipulades i gravades: "Piedra Nombre" (1995), "La Vía Iluminada", "Elogio de la Misantropía" i "El Blando Recibo de la Especies" (1999), "Sleca" (2000) i els enregistraments en ports "Seven Harbour Scenes" (1999). De les sèries Universonormal escoltem "Bar du Nil" (1999) i dels àlbums en format duet afegim el profund minimalisme electrònic de "Tao Point" (2002) amb TIBETAN RED i "About Breathing" amb el britànic ROBIN STOREY. Del directe "Antichton" (2002) amb diversos col·laboradors sentim el tema signat amb FRANCISCO LÓPEZ, IO CASINO, ANTON IGNORANT i KASPAR TOEPLITZ. Finalitzem amb el genial "Clarinets: catàleg d'usos simbòlics" (2007) on hi repren els clarinets amplificats i manipulats amb ecos, drons i efectes electrònics. Avui un dels referents històrics més inquiet de l'exploració musical catalana.

El llegendari grup d'improvisació lliure britànic és avui present en aquesta emissió. Fundats al 1965, n'han format part varis músics a l'entorn de KEITH ROWE a la guitarra manipulada, EDDIE PRÉVOST a les percussions i JOHN TILBURY al piano. Escoltem el seu àlbum de debut "AMMmusic" (1966), un extracte de una part de la llarga sessió "The Crypt" (1968), l'apropament al free-jazz de "To Hear And Back Again" (1978) amb el duet de PRÉVOST i el saxofonista LOU GARE, i "It Had Been An Ordinary Enough Day In Pueblo, Colorado" (1980) amb ROWE i PRÉVOST. Incloc també el magnífic "Generative Themes" (1983) amb el trio al complert, un tema de la recopil·lació "Isolationism" (1994) junt al cellista ROHAN DE SARAM i un altre de "Before Driving To The Chapel We Took Coffee With Rick And Jennifer Reed" (1996). Del més recent de la formació escoltem els treballs "Tunes Without Measure Or End" (2001), "Apogee" (2004) junt als italians MUSICA ELETTRONICA VIVA i "Norwich" (2005) en format de duet amb PRÉVOST i TILBURY.

Recorregut per les composicions més destacades d'aquest novaiorquès pioner del minimalisme. Comencem per les peces inicials on va experimentar amb enregistraments amb cintes magnetofòniques com "It's Gonna Rain" (1965) i "Come Out" (1966) i les repeticions de piano de "Piano Phase" (1967). Seguim amb els àlbums publicats amb el segell Nonesuch com el tema de percussió "Drumming" (1971), els xilòfons de "Music For Mallet Instruments, Voices & Organ" (1973) i l'encantadora repetició pianística de "Music For 18 Musicians" (1976). Seguim amb "Tehillim" (1981), inspirada en un salm hebreu, amb un dels moviments amb filarmònica i cors de "The Desert Music" (1984), amb la composició "Electric Counterpoint" (1987) interpretada pel guitarrista PAT METHENY i amb "Different Trains" (1988) amb els KRONOS QUARTET. Per finalitzar sentim una part del recent "You Are (Variations)" (2004). Un dels millors i més influents compositors del minimalisme al programa d'avui.

"Black Sea" és el recent treball publicat per l'austríac aquest 2008 on mostra de nou les manipulacions digitals de sons ambientals i de guitarres elèctriques i ara sobretot també acústiques. En actiu des de mitjans dels 90, CHRISTIAN FENNESZ ha estat un dels pioners del segell Mego i un referent en l'electrònica digital moderna partint dels sons processats de guitarres. Recorrem la seva trajectòria des de "Field Recordings" (1995), "Hotel Paral·lel" (1998), "Plus Forty Seven Degrees" (1999), una versió dels BEACH BOYS de "Plays" (1998), un tema de l'Split amb MAIN (2002) i els destacats àlbums "Endless Summer" (2001) i "Venice" (2004). S'incideix també en les arriscades col·laboracions amb experimentadors com els MIMEO a "The Hands Of Carvaggio" (2002), KEITH ROWE a "Live At The LU" (2004), 4G de "Cloud" (2005) i eRikm a les improvisacions electròniques de "Complementary Contrasts" (2004). Finalitzem amb "Cendre" (2005), el treball signat amb RYUICHI SAKAMOTO.

Els de Texas toquen a Barcelona el 9/12/2008 i això és històric. En actiu des de 1981, el grup de GIBBY HAYNES, PAUL LEARY i companyia ha dotat d’escatologia, rock impossible i soroll àcid i psicodèlic la seva genial i gamberra trajectòria musical. Els dedico programa repassant tots els seus àlbums fins la data. Primer sentim els esbojarrats temes de punk experimental i psicodèlia sorollosa i descomposta dels treballs inicials: “Brown Reason To Live” (1983), “Psychic...Powerless...Another Man's Sac” (1984), “Rembrandt Pussyhorse” (1986) i “Locust Abortion Technician” (1987), i seguim amb les perversions folk de “Hairway To Steven” (1988) i “Piouhgd” (1991) fins arribar a les combinacions d’electrònica punk industrial i provocacions psicodèliques de “Independent Worm Saloon” (1993), “Electriclarryland” (1996), “Weird Revolution” (2001) i “Humpty Dumpty LSD” (2002). A gaudir-los com es mereixen!

El duet de Rhode Island amb només baix i bateria practica un rock enèrgic i minimalista que els ha inmers en l’heterogenea avanguarda sorollosa nord-americana recent. Pel concert al KGB de Barcelona el 21/11/2008 faig repàs sobretot als seus quatre àlbums amb el segell Load. Començem amb un tema del recopilatori “You're Soaking In It” (1996), seguint amb dos intensos talls del treball de debut “Lightning Bolt” (1997) i arribem al magnífic “Ride The Skies” (2001). De “Wonderful Rainbow” (2003) sentim temes on experimenten amb la repetició dels sons de baix i la intensitat de la bateria, i de “Hypermagic Mountain” (2005) dos noves mostres de virtusisme musical brut i contundent. Acabem amb la versió aportada al tribut al rockabilly sorollòs del japonès GUITAR WOLF. Avui una emissió on poc és moltíssim!

Amb acústica improvisada, manipulacions de soroll i la influència de kraut-rock, música ètnica i psicodèlia, aquests anglesos han enregistrat diversos àlbums ben singulars. Els títols dels quals, amb els que repassem tota la seva carrera en estudi i en directe, són l'EP "Yak Folks Y'Are" (1999), "The Inhazer Decline" (2000), amb influències de la música concreta ambiental de NURSE WITH WOUND, "The One Burned Ma" (2000) i "Five Hundred Boy Piano" (2001), on hi adopten elements del folk ètnic, i "The Idea Of Wood" (2003) i "Catonapotato" (2006) on improvisen amb música ètnica i free-jazz. En el doble àlbum "Classic Erasmus Fusion" i en el directe "Egg And Two Books" (2006) experimenten amb la psicodèlia, i en els dos temes de "Amidst The Noise And Twigs" (2007) hi ha manipulacions de música concreta i instruments tradicionals. Un dels més extranys projectes musicals britànics de l'actualitat en aquesta emissió.

Des dels anys 80 aquest biòleg i investigador sonor madrileny ha treballat la "música concreta absoluta". Es tracta de considerar com a peces sonores les gravacions d'ambients que tan poden ser de la selva amazònica (on tan profundament hi ha treballat), de sons urbans, oceànics, eòlics o electrònics que trenquen la frontera entre soroll i silenci. Començant pel casset "UAISCM4:Tlaloc" (1991) amb JORGE REYES i escoltant alguns dels seus àlbums claus com "Azonic Zone" (1993), "Tonhaus" (1994), "Qal'at Abd'Al-Salam" (1995), "Addy En El País De Las Frutas y Los Chunches" (1997), "Temizlemek" i "La Selva" (1998) en repassaré parcialment la seva carrera. També hi entren les col·laboracions del "Absolute Noise Ensemble" (2006), "Le Chemin Du Paradis" (2002) amb STEVE RODEN i altres temes de recopil·latoris com "Untitled 151" (2004) i "Untitled 163 (For Pierre Scheffer)". En aquesta emissió d'avui escoltem a un dels millors experimentadors sonors espanyols!

Des dels anys 2000 han sorgit sobretot a Barcelona diferents grups que han seguit la rica tradició de l'experimentació musical catalana. Tots ells han passat pel festival LEM. Històrics músics com JOAN SAURA i ENRIC CERVERA han creat LES ANCIENS o VICTOR NUBLA i QUICO SAMSÓ han muntat AIXÒNOÉSPÀNIC, seguint la música lliure que moltes noves formacions i músics com ESQUEMA, XAVIER TORT, AGUSTÍ MARTÍNEZ, MOTOR COMBO o IO CASINO també han adaptat des del free-jazz o l'electrònica. ANKITONER METAMARS ens retroba amb l'experimentació pop de cantautor i soroll d'ANKI TONER de SUPERELVIS i JAVIER PIÑANGO, i PAU TORRES ofereix una ambientació sonora de música concreta i electrònica a l'interessant àlbum "Hostile" (2006). Les perversions juganeres de la tradició folk venen per part de DON SIMON & TELEFUNKEN i MIL PESETAS. De free-jazz hi ha els 12TWELVE més oberts de "L'Univers" (2006), de rock sorollòs improvisat els ZÄ i de soroll més cru els SONS OF BRONSON de "Niñas y Marisco" (2005).

Des de Finlàndia, les fronteres de l'acordió tradicional són per aquest músic radicalment superades en unir-lo a l'experimentació amb electrònica, veus, percussions, instruments de corda i rock progressiu. A partir de quatre àlbums repassem la seva discografia en solitari i en projectes amb altres músics. Partim de "Kielo" (1999), el seu treball propi de debut, i seguim amb el projecte KLUSTER on uneix l'acordió als samplers i loops electrònics del músic SAMULI KOSMINEN. Del disc "Uumen" (2005), signat junt al percussionista ERIC ECHAMPARD, n'escoltem dos temes i finalitzem amb els KTU de "8 Armed Monkeys" (2005) on s'hi uneixen als KLUSTER els músics de KING CRIMSON PAT MASTELOTTO i TREY GUNN. De nou una emissió on es retroben tradició i experimentació sonores.

El projecte individual de l'australià CAMPBELL KNEALE ha mantingut un ritme imparable de publicacions en els darrers anys. Practica una experimentació des del minimalisme sorollòs, la música concreta, el metal, el punk i la psicodèlia. Repassem extractes de temes llargs dels seus nombrosos àlbums com l'inicial "Birchville Cat Motel" (1997), “Siberian Earth Curve” (1998), un directe del 2000 junt a BRUCE RUSSELL de The Dead C, “We Count These Prayers” (2001) i "Long Vanished Spirals" (2002). Sentim també "Supereclipse" (2003) de BLACK BONED ANGEL, el projecte on adapta el black-metal i l'ambient doom, i continuem amb demés treballs del 2004 de BIRCHVILLE CAT MOTEL com "Chi Vampires", "Beautiful Speck Triumph", "With Maples Ablaze" i "30 Dec 2004" junt a LEE RANALDO. Del més recent s'inclou "Our Love Will Destroy" (2006), "Astro Catastrophies" (2007) i "Four Freckle Constellation" i "Gunpowder Temple of Heaven" del 2008.

Aquest veterà saxofonista alemany és una de les més destacades figures del free-jazz i improvisació europeus. Ha col·laborat amb tot tipus de noms, històrics i actuals, des dels anys 60. Aquest especial és de dies posteriors al seu concert del 14/09/2008 a Barcelona presentat per ARCO Y FLECHA. Es fa repàs a la seva carrera des dels àlbums "For Adolphe Sax" (1967) en format de trio, "Machine Gun" (1968) del PETER BRÖTZMANN OCTET, el "FMP130" (1973) amb BENNINK i VAN HOVE i "Solo" (1976) de BRÖTZMANN en solitari. Es segueix amb el BRÖTZMANN CLARINET PROJECT de "Berlin Djungle" (1987) on s'ajunta amb diversos noms del free-jazz de N.Y., el "Low-life" (1987) amb BILL LASWELL recuperant l'essència dels LAST EXIT, "Last Home" (1990) amb el seu fill guitarrista CASPAR BRÖTZMANN, "Ride Into The Blue" (1995) amb THOMAS BERGMAN i BORAH BORGMANN i els DIE LIKE A DOG QUARTET de "From Valley To Valley" (1999) amb HAMID DRAKE i WILLIAM PARKER. Junt al saxo de JOE McPHEE escoltem "Tales Out Of Time" (2004) i amb PAAL NILSSEN-LOVE i MATS GUSTAFSSON "The Fat Is Gone" (2007). Música lliure, contundent i espiritual des d'un dels grans del free-jazz europeu i mundial.

En el número 295 de setembre 2008 de la revista britànica THE WIRE de música experimental hi apareix una llista de 15 àlbums de música experimental catalana des dels anys 70 fins l'actualitat confeccionada per aquest programa. És en la pàgina de les "Playlists from outer limits" que publiquen cada mes enviades per discogràfiques, artistes o programes radiofònics.

El cinema avantguardista, abstracte i oníric de MAYA DEREN dels anys 40 i 50 inspira aquesta emissió a partir de la música del compositor japonès TEIJI ITO. Percussions tradicionals i ètniques asiàtiques i haitianes, veus, clarinets i guitarres així com electrònica es troba en els temes per les pel·lícues de DEREN "The Very Eye of Night" i "Meshes of the Afternoon" i en d'altres per bandes sonores de directors com MARIE MENKEN o ALEXANDER HAMMID que recull l'àlbum d'ITO "Music for Maya" (2007) del segell Tzadik. També escoltem el treball per l'obra teatral "King Ubu" (1998) d'aquest músic i compositor amb un tema amb la veu de DEREN. Respecte el documental "In The Mirror Of Maya Deren" (2001), JOHN ZORN hi va fer la música en les seves "Filmworks X" de les que n'escoltem tres temes en homenatge a aquesta influent directora afincada a Nova York.

Aquest prolífic bateria noruec toca en solitari a Barcelona el 24/07/2008 a la Fundació Miró. Se li dedica programa per repassar els seus treballs amb diverses formacions i músics. Partint del disc "Sticks & Stones" (2001) d'ell sol a la bateria, repassem àlbums del 2002 com "Dual Pleasure" amb el saxofonista KEN VANDERMARK, "In Our Times" dels SCHOOL DAYS també amb VANDERMARK i el primer treball dels SCORCH TRIO. Del 2005 escoltem el "Personal Hygiene" amb el músic de soroll LASSE MARHAUG i el "Cuts" dels FREE MUSIC ENSEMBLE, i del 2006 el "Happy New Ears!" dels ATOMIC i l'"Action Jazz" de THE THING. Junt a d'altres saxofonistes escoltem els duets amb JOHN BUTCHER a "Concentric" (2006), amb MATS GUSTAFSSON a "Splatter" (2007) i amb PETER BRÖTZMANN a "Sweet Sweat" (2008). Tanquem amb el recent àlbum "Brolt!" (2008) dels SCORCH TRIO havent-nos aproximat només a una part de la varietat discogràfica d'un dels millors bateries de free-jazz actuals.

El projecte de JORDI VALLS és un dels més arriscats, provocadors, surrealistes i violents en el camp de l'art i de la música experimental catalana i internacional. Afincat a Londres a finals dels 70, VALLS va crear VAGINA DENTATA ORGAN al 1982 i es va envoltar dels noms més importants de l'experimental industrial britànic d'aquells anys com THROBBING GRISTLE, PSYCHIC TV, WHITEHOUSE, KONSTRUKTIVISTS o NURSE WITH WOUND. En sentim discs seus editats amb el segell propi World Satanic Network System com "Music For The Hashasins" (1983), amb gravacions de gossos llop, "The Last Supper" (1984), amb sons electrònics i veus del Reverend Jim Jones, "The Pagan Drums of Calanda" (1984), amb els timbals de Calanda, i "Cold Meat" (1986), amb sons d'orgasmes tractats electrònicament. Escoltem dues aportacions dels recopil·latoris de música industrial "Ohrenschrauben" (1985) i "NKVD Compilation" (1989) i sentim també dos dels treballs essencials del surrealisme d'aquest projecte com són els sons de Harley-Davidson d'"Un Chien Catalan" (1994) i les campanades en homenatge a DALÍ de "The Great Masturbator" (2004). Finalitzem amb dues col·laboracions de VALLS de 1982: "Catalan" amb els PSYCHIC TV i el "Psychopathia Sexualis" dels sorollosos WHITEHOUSE.

Sorgits a inicis dels 70 en l'escena de LOS ANGELES FREE MUSIC SOCIETY on improvisació musical, soroll, experiments electrònics, descomposicions de veus i de rock dels 50 i ús d'instruments inventats era l'estil que els definiria. Establerts després a Portland, aquests clàssics de la deconstrucció musical han estat referents per bandes sorolloses actuals amb qui han col·laborat com WOLF EYES, JAZKAMER, MERZBOW, NON, BUTTHOLE SURFERS, CARLOS GIFFONI o C SPENCER YEAH. Repassem la seva discografia des dels inicis amb "Glamour Girl 1941" i "Flashcards" (1979), "Wild Man Fisher" (1975), "Pigs For Leppers" (1982), "Nattering Naybobs of Negativity" (1988), "Ism" (1994), "Rumblings" (2005) i "33 1.3" (2007). De les col·laboracions citades incloc temes dels àlbums fets a mitjes amb MERZBOW "Smegma Plays Merzbow" (1996), "The Beast" (2003) amb WOLF EYES i "Endless Coast" (2007) amb JAZKAMER. Els padrins de la música concreta sorollosa i de les irreverències amb el rock, el free-jazz i l'electrònica són ells: SMEGMA!

La reinterpretació del Black Metal en clau experimental ha estat enormement productiva des de l'àmbient, el soroll electrònic, la improvisació, el free-jazz o el kraut-rock. Grups clàssics com BURZUM o ABRUPTUM ja van assimilar aquests elements en àlbums dels anys 90, i grups francesos actuals com ALUK TODOLO i BLUT AUS NORD l'han apropat a l'avantguarda. XASTHUR i STRIBORG han experimentat amb veus i sons des d'aquest estil i el músic STEPHEN O'MALLEY ha mantingut formacions com GRAVE TEMPLE, SUNN O))) i KTL en les que ha unit el Black Metal al doom repetitu i al soroll electrònic. Des de Noruega el "Metal Music Machine" (2006) de JAZKAMER és un disc important d'experimentació en aquest estil i KEVIN DRUMM + PRURIENT i BIRCHVILLE CAT MOTEL també l'han adoptat des del soroll. A partir del free-jazz se n'han nodrit JOHN ZORN amb "Moonchild" (2006) i JIM O'ROURKE des de "Tribute To Masayuki Takayanagi" (2000). Per últim dues inquietants aproximacions ambientals de GNAW THEIR TONGUES i SPEKTR constaten també la interessant redefinició actual d'aquest gènere.

El segell de Nova York fundat al 1966 per BERNARD STOLLMAN ha estat un dels grans referents en evolucionar el jazz i en impulsar el neixement del free-jazz. Centrem el programa en alguns àlbums dels 60 de músics -sobretot saxofonistes- mítics d'aquesta discogràfica com "Town Hall" (1962) d'ORNETTE COLEMAN, "Spiritual Unity" (1964) i "Spirits Rejoice" (1965) d'ALBERT AYLER, "Pharoah's First" (1964) de PHAROAH SANDERS, "Heliocentric Worls of Sun Ra Vol.2" (1965) de SUN RA & HIS SOLAR ARKESTRA, el MARION BROWN Quartet (1965), el pianista BURTON GREEN i el seu quartet (1966), SONNY SIMMONS amb el "Staying on the Watch" (1966), CHARLES TYLER Ensemble (1966) i FRANK WRIGHT amb "From Your Prayer" (1967). Els influents i enèrgics revolucionaris del jazz lliure i improvisat dels inicis avui en aquesta emissió.

Rock experimental, àmbient psicodèlic i música concreta i electrònica és el que han ofert aquests alemanys des de 1971. Actualment en actiu, tocaran el 9 d'abril per primera vegada a Barcelona en el festival DIGRESSIONS 2008. Repassem la seva trajectòria des dels inicis amb "Faust" (1971), "So Far" (1972), "The Faust Tapes" (1973), "Faust IV" (1973) i "Outside The Dream Syndicate" (1973) amb TONY CONRAD. Seguirem amb àlbums posteriors fins l'actualitat com "The Last LP" (1988), “You Know Faust” (1996), “Ravvivando” (1999), el recopilatori "Patchwork 1971-2002" i un tema del CD-DVD "Impressions" (2005). De les col·laboracions recents sentim "Derbe Respect, Alder" (2004) amb el grup de hip-hop DÄLEK i "Disconnected" (2007) signat amb NURSE WITH WOUND. Avui un dels més atrevits grups de kraut-rock a revisió!

Aquests holandesos han apropat l'anarco-punk al free-jazz i a la música africana sempre sota la propia autogestió musical. Motivat pel concert del 17/03/2008 programat per ARCO Y FLECHA dels seus membres TERRIE EX i ANDY MOOR al costat del saxofonista KEN VANDERMARK i el bateria PAAL NILSSEN-LOVE amb el projecte LEAN LEFT, fem especial de THE EX repassant temes dels seus àlbums "Disturbing Domestic Peace" (1980), "Blueprints for a Blackout" (1984), "1936" (1986), "Aural Gerrilla" (1988), "Mudbird Shivers" (1995), "Starters Alternators" (1998), "'Dizzy Spells" (2001) i "Turn" (2004). De les nombroses col·laboracions del grup incloem els encontres amb el cellista TOM CORA, amb ICP i SONIC YOUTH i amb el saxofonista etíop GETATCHEW MEKURIA, així com treballs d'ANDY MOOR en solitari "Marker" (2007), el hardcore klezmer del seu projecte KLETKA RED a "Hijacking" (1996) o "Red V Green" (2004) junt al músic electrònic YANNIS KYRIAKIDES. De TERRIE EX i el bateria HAN BENNINK escoltem "Zeng!" (2007). Avui una reivindicació de l'amplitud de mires musicals a partir del rock i el hardcore experimentals.

D'aquest carismàtic i radical multi-instrumentista japonès n'oferim exemples de la seva lliure manera d'entendre la música. Partint de personals trituracions de blues, rock i free-jazz, ha adoptat també percussió, electrònica, àmbient i música tradicional per comptar amb una discografia elogiable, on soroll, silenci i improvisació hi conjuguen plenament. Sentirem projectes des dels anys 70 com LOST AARAAFF, els FUSHITSUSHA de "1st Live" (1989), l'àmbient de NIJIUMU i el free-jazz funk de PURPLE TRAP junt a LASWELL i ALI. En solitari repassarem temes de "Watashi Dake" (1981), "A Challenge To Fate", "Tenshi No Gijnka" i "21st Century Hurdy-Gurdy Man" (tots de 1995), "C'Est Parfait..." i "Mazu Wa Iro O Nakuso Ka!" (2002), "Black Blues" (2004) i el disc amb theremins digitals "Uchu Ni Karami..." (2005). Afegim trobades amb músics com PETER BRÖTZMANN, BORIS, el bateria TATSUYA YOSHIDA dels RUINS i el recent àlbum "Mamono" (2006) junt al també terrorista sonor KK NULL.

En directe el 16 de juny al SONAR 2007, escoltem diferents àlbums i CDs - alguns autoeditats- d'aquesta sorollosa banda de Michigan. Tan els recents "Human Animal" (2006) i "Black Wings Over The Sand" (2007) com els incials "Dread" (2001), "Dead Hills" (2002), "Slicer" (2002), passant pel "Burned Mind" (2004, Sub Pop), "Helloween Holocausts" (2005) i "Post-Civilization Muzak" (2006). No oblidem les col.laboracions amb el saxofonista de free-jazz ANTHONY BRAXTON a "Black Vomit" (2006), amb el músic electrònic JOHN WIESE i amb el rock experimental dels mítics SMEGMA. Avui poques concessions pels oïents!!!

Les amplituds de mires musicals d'aquest líder i guitarra de SUNN O))) són exemplars. Amb molt diversos projectes ha apropat el metal a la música experimental, al soroll electrònic i al folk repetitiu. Tocarà en directe aquest Sonar 2007 amb PETER REHBERG amb el seu projecte comú KTL. Li dediquem repàs a la seva trajectòria escoltant temes dels dos treballs de KTL, la seva porposta de 1996 de soroll industrial SARIN, el drone-metal de BURNING WITCH i TEETH OF LIONS RULE THE DIVINE i, en clau de folk i àmbient fosc, GINNUNGAGAP, LOTUS EATERS i AETHENOR. Afegim el projecte artístic FUNGAL HEX, el recent àlbum "Oracle" de SUNN O))) i el remix d'EARTH del "Legacy of Dissolution". Una sorprenent experimentació sonora des del metal també és possible!

La música experimental a Catalunya té un nom: MACROMASSA. El grup format per VICTOR NUBLA i JUAN CRECK al 1976 i dissolt el 1996 serà objecte de repàs al programa. "Darlia Microtónica" (1976), "Espejo Rapidísimo Qinqen" (1988), "Los Hechos Pérez" (1992), "Um-Yu" (1995) i "Puerta Heliogábal" (1997) són els treballs que escoltarem, junt a altres projectes amb d'altres músics com els NAIF de NUBLA amb ALBERT GIMENEZ i ENRIC CERVERA. Dels treballs en solitari dels seus dos membres sentirem "Piedra Nombre" de les M.C.O. series de VICTOR NUBLA (qui es manté fins l'actualitat com el director del GRÀCIA TERRITORI SONOR i el seu festival LEM de música experimental de Barcelona) i algun dels mini-Cds de la sèrie que va editar JUAN CRECK amb la discogràfica G33G.