ONES DE CROM

Després del reflexionat terrorisme sonor i les provocacions morals, sexuals i violentes que va mostrar WILLIAM BENNETT amb WHITEHOUSE, amb CUT HANDS ha obert una nova etapa en solitari on hi són protagonistes les percussions amb instruments africans junt a manipulacions d'electrònica sorollosa més assequible. En els darrers àlbums de WHITEHOUSE ja va començar a incloure aquests sons percussius amb tambors i metalls, com demostrem sentint-ne alguns temes dels treballs "Bird Seed" (2003) o "Racket" (2007), però és amb CUT HANDS que n'ha confeccionat tot un àlbum com és "Afro Noise I" (2011). Instruments africans del Congo, Ghana i Haití com djembes, doundouns i ksings els utilitza junt a atmòsferes sorolloses i ritmes electrònics contundents, totalment instrumentals. En sentim diversos d'aquell àlbum on alguns d'ells són revisions de temes previs enregistrats amb WHITEHOUSE. El dia 26/01/12 toca en directe a Barcelona al festival SUPERSIMETRIA.

Des de Miami i entre 1992 i 1997 BILL ORCUTT i ADRIS HOYOS van mantenir aquest projecte de hardcore-punk lliure i de rock experimental veloç i sorollòs com un reivindicat referent de l'underground post-punk nord-americà. Encara que la tècnica musical semblés estar renyida amb el grup, van ser uns obstinats defensors d'un estil sonor punk lliure, planificat, contundent i pur, que bebia tant de CAPTAIN BEEFHEART com del blues, el hardcore clàssic o el rock n'roll. Amb temes habitualment de curta durada, cridaners, elèctrificats i paròdics, en repassem el treball de debut "Harry Pussy (In An Emergency You Can Shit On A Puerto Rican Whore)" (1993), "Ride A Dove" (1996), el recopil·latori "What Was Music?" (1996), el directe "Fuck You" (1997), l'experimentació electrònica repetitiva de "Let's Build a Pussy" (1998) i la més recent recopil·lació "You'll Never Play This Town Again" (2008).
El guitarrista BILL ORCUTT en solitari va editar el treball "Untitled" (1996) seguint l'estil del grup però va ser en el seu recent retorn amb "A New Way To Pay Old Debts" (2009) quan va oferir-nos que de hardcore-punk se'n podia fer només amb guitarra acústica. Treballs seus des de llavors com "Way Down South" (2010) i "How The Thing Sings" (2011) així ho mostren, amb una tècnica amb guitarra acústica que recupera blues, improvisació i llibertat punk.

Des de Múrcia SERGIO SÁNCHEZ va iniciar aquest projecte al 2005 amb la finalitat de donar protagonisme a les gravacions de camp i a les manipulacions d'aquestes des del soroll, l'ambient i l'electro-acústica. Sons de terra, natura, paisatge sonor urbà i de manifestacions ciutadanes es troben en els seus treballs, la majoria editats en net-labels de lliure descàrrega. Comencem l'emissió amb "Humus" (2005-2010) amb dos composicions dels seus inicis i seguim amb els enregistraments de sons naturals de "Terra" (2008), "Iberia" i "Iberia II" (2009). Junt al TRIO ANTIMANIERISTA des del treball conjunt "Vortice" (2009) hi mesclen soroll electrònic i improvisació i a "CCPC" (2010) ofereix enregistraments de sons urbans d'edificis i de vida ciutadana. Continuem des de "Sediments" (2010) i "Alba" (2010) amb noves aportacions de manipulació de sons enregistrats, manipulació de veus junt a l'artista IRENE LA SEN a "Los Métodos" (2010) i electro-acústica a "Alrededor del Sonido" (2011). Del seu propi segell MICROPOLITICA escoltem el tema aportat al treball col·lectiu "15M. Un minuto para la Historia" (2011) amb el paisatge sonor del moviment d'indignació social iniciat el 15M i despedim amb el mini-CD compartit amb GUR BRUO "Tiempo de Reacción/Polirritmia Organizada" (2011).

STEFAN JOEL WEISSER ha portat les percussions amb metalls, plàstics i cadenes i els tantejos amb l'electrònica ambiental cap a vessants destacades de la música experimental, plagades d'esoterisme i tradició. Començant per temes des de finals dels 70 on apuntava a percussions industrials com "My Favorite Things" (1985), "Production And Decay Of Spacial Relations" (1981) i "The Invisible Man-The Old Sweat" (1984) es fa repàs a la seva trajectòria sonora, també vinculada a la performance i la dansa. A "Opus 3" (1990) va iniciar una estreta combinació entre percussions metàl·liques acústiques i electròniques, afegint-hi samplers de TV a "Heads & Tales" (1996) o amb influència de textes i meditacions al treball "The Sapphire Nature" (2002). Les atmòsferes ambientals de "Number One" (2005) uneixen a KK NULL, CHRIS WATSON i Z'EV amb electrònica, gravacions de camp i percussions, ambient percussiu més inquietant l'aporta en solitari a "Symphony #2-Elementalities" (2006) i junt al madrileny FRANCISCO LÓPEZ noves gravacions de camp i percussions a "Buzzin' Fly/Dormant Spores" (2007). D'altres col·laboracions recents l'uneixen a sons manipulats de guitarra amb STEPHEN O'MALLEY a "Magistral" (2007), a OREN AMBARCHI a "Spirit Transform Me" (2007) i al soroll digital de PITA a "Colchester" (2008). De nou en solitari dos àlbums on ambient i percussió s'hi troben millor que mai: "Sum Things" (2009) i "The Deep Path" (2011).

THE POP GROUP va ser el projecte que aquest músic de Bristol va mantenir entre 1978 i 1981, conjugant-hi punk, funk, dub, free-jazz i psicodèlia amb veus trencades i lletres contundents i polititzades. Toquen aquest novembre al Primavera Club 2011 i d'ells escoltarem els àlbums "Y" (1978) i "For How Much Longer Do We Tolerate Mass Murder?" (1980). En finalitzar aquest projecte va entrar a l'escena dub del segell ON-U SOUND d'ADRIAN SHERWOOD i va formar part dels NEW AGE STEPPERS dels que escoltem "Threat To Creation" (1981) compartit amb els CREATION REBEL. Després en solitari va fer tota una carrera dedicada a reconduir l'herència dub, funk i post-punk cap a terrenys de música industrial, electrònica i collage sonor. S'inclouen els àlbums de MARK STEWART & THE MAFFIA "Learning To Cope With Cowardice" (1983) i "As The Veneer Of Democracy Starts To Fade" (1985) i com a MARK STEWART les revisions dub de "Mark Stewart" (1987), el tecno amb músics de provinença dub i hip-hop a "Metatron" (1990) i el darrer àlbum "Edit" (2008). Un influent músic en moltes formacions i estils posteriors a revisió avui!

El llaüt en mans d'aquest holandès afincat a Nova York no està renyit amb la música experimental. Amb tot respecte a les tècniques barroques i reneixentistes, ha sabut unir-lo a la composició minimalista, al folk i a l'electrònica experimental. Escoltem treballs on tocava temes propis com "Retrograde Renaissance Lute" (2000), reinterpretacions de composicions del segle XVII com "A Rose By Any Other Name" (2006) o llaüt junt a gravacions de camp i electrònica com "Stations Of The Cross" (2007). De nou amb repetició de sons minimalistes amb aquest instrument s'inclouen treballs com "A Priori" (2008) i "It Is All That Is Made" (2009). De les diverses col·laboracions d'aquest músic escoltem "Diplopia" (2003) amb el guitarrista GARY LUCAS a l'steele guitar, les manipulacions des de l'experimentació electrònica de MAURIZIO BIANCHI de temes al llaüt de VAN WISSEM a "Das Platinzeitalter" (2007) o la trobada entre improvisació amb guitarra acústica i llaüt amb TETUZI AKIYAMA a "Hymn For A Fallen Angel" (2007). Dels darrers àlbums afegim el minimalisme amb tocs folk a "Ex Patris" (2010) i "The Joy That Never Ends" (2011) amb un tema junt a la guitarra del cineasta JIM JARMUSCH i un altre amb la veu de JEANNE MADIC. Finalitzem amb "Downland" (2011) junt a la formació d'electrònica i veu UNITED BIBLE STUDIES.

Des de mitjans dels 70 aquest improvisador de banjo i guitarra, cantautor protesta, humorista i entertainer, ha agitat la música nord-americana dotant a l'avantguarda sonora de sàtira i sarcasme politico-social. Toca el 31/10/2011 a Barcelona i en fem recorregut per la seva llarga discografia escoltant l'àlbum inicial "Volume One.Solo Acoustic Guitar" (1975), una de les col·laboracions amb JOHN ZORN a "Eugene Chadbourne & John Zorn 1977-1981" i una altra amb el saxofonista FRANK LOWE a "Don't Punk Out" (1979). De la seva pràctica de country & western s'inclouen temes propis i versions des de treballs com "There'll Be No Tears Tonight" (1980), "Country Protest" (1985), "Kill Eugene" (1988), "I've Been Everywhere" (1988) i "Songs" (1992). Junt als també retorçats SUN CITY GIRLS va editar "Country Music In The World Of Islam" (1989) i a "Strings" (1993) en solitari hi versiona jazz. De "Boogie With The Hook" (1996) escoltem una col·laboracio amb DEREK BAILEY, de "Chadbourne Barber Shop" (1996) un tema amb veus infantils de la seva filla i hardcore improvisat a "The Zu Side Of Chadbourne" (2000) amb els italians ZU i a "21 Years Later" (2001) amb el bateria HAN BENNINK. De reinterpretacions de BACH amb banjo escoltem "German Country And Western" (2006), banjos i sàtira amb KEVIN BLECHDOM a "The Chaddom Blechbourne Experience" (2008) i rock polític a "Roll Over Berlusconi" (2010). El padrí de l'avantguarda rara i sense vergonya avui al programa!

Més enllà de la seva carrera com a productor i músic de rock independent, aquest compositor de Chicago té a la seva esquena una destacable trajectòria en la música experimental minimalista, electrònica i electro-acústica a més de la seva vessant de guitarra acústica i experiments amb pop i rock. Des del casset de debut "Some Kind Of Pagan" (1989) hi sentim manipulacions de guitarra, percussions i objectes, i a "Mizu No Nai Umi" (1990) una composició minimalista retrobada al 2005. A "Tamper" (1991) ofereix densitat repetitiva en un composició amb instruments acústics, a "Disengage" (1992) minimalisme electrònic, a "Scend" (1992) i "Remove The Need" (1993) experimentació des de l'electro-acústica i al mini-CD "Rules Of Reduction" (1993) una interessant composició de música concreta. En relació al minimalisme amb guitarra acústica escoltem "Bad Timing" (1997), de temes pop un dels que compren "Eureka" (1999) i de rock tradicional passat per les seves mans "Insignificance" (2001). Amb els àlbums "jim computer hotel" (2000) i "I'm Happy, And I'm Singing, And A 1,2,3,4" (2001) retornem a la seva vessant electrònica i computer music. Finalitzem amb "Oscillators & Guitars" (2005) un tema de manipulació de guitarra de 1992 publicat en split-LP compartit amb THOMAS ANKERSMIT.

Aquest argentí membre del grup REYNOLS és un inquiet músic que en solitari o en treballs compartits ha dut a terme experimentació sonora en molt diverses variants. En repassem part de la seva discografia des de "Tape Works 1991-98" (2006) amb composicions a partir de cintes magnetofòniques, "Harmonica F'ever" (2003) amb sons manipulats d'harmònica, els drons de música repetitiva de "...Y El Resplandor De La Luz No Conoce Límites" (2004) i la psicodèlia ambiental de l'EP "Psi Gtr Avalanche" (2006). De col·laboracions n'escoltem "Transistores De Aire" (2005) amb soroll ambiental junt a PABLO RECHE, psicodèlia guitarrera amb KAWABATA MAKOTO a "Kokura" (2006), pop i improvisació amb STROUNTES junt als suècs MARIA ERIKSON I MATS GUSTAFSSON a "Strountes" (2006) i sons de densitat repetitiva amb BIRCHVILLE CAT MOTEL a "Three Sparkling Echoes" (2007). De nou en solitari afegim "Las Sales Fundentes" (2007) on manipula guitarra, micros i instruments tradicionals i "Unstringed Guitar & Cymbals" (2008) fent electro-acústica amb guitarra elèctrica i timbals. Acabem amb les col·laboracions junt a AARON MOORE de VOLCANO THE BEAR a "Brokebox Juke" (2009) amb kalimba, guitarra i violí, junt a V/VM des de l'àlbum "The Torrid" (2011) on COURTIS col·labora amb un músic a cada tema i "Yagua Ovy" (2011) amb DANIEL MENCHE unint soroll a sons acústics.

La combinació de psicodèlia, doom metal, esoterisme, música ètnica repetitiva, blues del Sahara i folk acústic donen com a resultat aquest curiòs projecte musical de Seattle. Comencem amb l'apropament a la música hindú i al misticisme oriental del seu àlbum de debut "The Visible Sign Of The Invisible Order" (2004). Continuem amb "Totem One" (2009) amb temes de rock elèctric minimalista i psicodèlia tàntrica, sent el primer dels tres treballs dedicats als SUN CITY GIRLS i influits pel seu estil d'experimentar amb música ètnica, folk acústic i punk. Afegim un tema de delirant música oriental del single "Themes From The Motion Picture Man With The Green Gloves On" (2010) i l'adaptació d'un poema de BORGES del treball "Elogia De La Sombra" (2010). A "Totem Two" (2010) hi segueixen aportant música acústica, hindú i tàntrica. I a "Totem Three" (2011), apart d'un tema amb l'estil de les bandes sonores de cinema de terror de JOHN CARPENTER, reprenen temes amb influència de música antiga, hindú, aràbiga i de blues del desert.

Ocultisme, folk fosc i ambient experimental es troben en aquest projecte de DAVID TIBET que beu de les temàtiques bíbliques i d'escriptors com ALEISTER CROWLEY i EL COMTE DE LAUTRÉAMONT. Des dels 80 fins l'actualitat han editat molta varietat de treballs que repassem, sent els inicials "Nature Unveiled" (1984) i "Dogs Blood Rising" (1984) els que contenen inquietants atmòsferes sonores. A "Imperium" (1987) i "Swastikas For Noddy" (1988) escoltem temes folk i fins i tot pop amb tota mena de temàtica ocultista i teològica, mantingudes en àlbums com "Christ And The Pale Queens Mighty In Sorrow" (1988) o en l'acid-folk de "Earth Covers Earth" (1988). A l'EP "Lucifer Over London" (1994) reprenien temes religiosos apocalíptics, tornaven a fer folk intimista i melancòlic en àlbums com "Of Ruine Or Some Blazing Starre" (1994) i "All The Pretty Little Horses" (1996) i reinterpretaven l'acid-folk de COMUS a un tema de "Horsey" (1997). "Sleep Has His House" (2000) és el treball més delicat i amb més bellesa de la seva carrera, així com "Black Ships Ate The Sky" (2006) un dels més laboriosos i plagat de col·laboracions d'altres artistes, d'entre les que sentim el tema amb la cantant CLODAGH SIMONDS del grup MELLOW CANDLE. Acabem amb l'apropament al rock sorollòs i drònic de "Aleph At Hallucinatory Mountain" (2009). Un projecte interessant i rar avui en aquesta emissió!

El projecte del nordamericà CHANDRA SHUKLA ofereix experimentació sonora electro-acústica i ambient completament deutora del surrealisme, el dadaisme, el futurisme i sobretot dels britànics NURSE WITH WOUND, amb qui han col·laborat. Amb tres treballs autoeditats al propi segell EROTO TOX DECODINGS fem un recorregut pels seus temes. "Gestalt Screams From Imaginary People" (2006) és el seu EP de debut on s'hi troba experimentació amb electrònica ambiental, "Wiping With Pride" (2006) recull temes en col·laboració amb l'experiementador sonor R.K. FAULHABER i "Ubu Caxam. A Collection Of Work In Progress" (2007) un compendi de temes elaborats amb l'escultura de sorprenents i inquietants sons ambientals i electro-acústics. De la remescla del tema de NURSE WITH WOUND a "Two Shaves And A Shine Remix Project" (2008) hi afegim la divertida aportació musico-vocal qui hi van construir XAMBUCA. Un desconegut però apassionant experimentador de l'art sonor avui com a protagonista del programa!

Uns pioners de l'electrònica alemanya dels 70, més enllà del kraut-rock i divulgadors, junt a altres grups, de la música còsmica electrònica. Amb uns inicis amb ús d'improvisació i sorolls escoltem els primers treballs del duet format per HANS-JOACHIM ROEDELIUS i DIETER MOEBIUS "Cluster 71" (1971) i "Cluster II" (1972). Del membre fundador CONRAD SCHNITZLER afegim dos treballs del seu projecte KLUSTER, "Admira" (1971) i "Volcano" (1971), més abocats encara a l'experimentació sonora electrònica. De nou amb els CLUSTER, incloem temes d'electrònica més càlida i delicada de "Zuckerzeit" (1974), "Sowiesoso" (1976), l'ambient junt a BRIAN ENO de "Cluster & Eno" (1977) i "Curiosum" (1981). Del treball "Rastakraut Pasta" (1980) de DIETER MOEBIUS i CONNY PLANK escoltem reggae amb música kraut-rock i finalitzem amb l'electrònica de CLUSTER amb el seu més recent "Qua" (2009).

El trio de Cleveland, que actua al Primavera Sound 2011 a Barcelona, porta a terme des del 2006 una psicodèlia electrònica, influïda pel minimalisme, l'ambient i el kraut rock còsmic dels 70. A partir d'improvisacions fent servir gravacions de camp, de veus i de guitarres junt al so de sintetizadors han editat diversos cassets, vinils i CDs que repassem. Comencem per l'split "Christmas Tape 2006" compartit amb TUSCO TERROR, seguim amb el doble casset "Allegory Of Allergies" (2007) i amb "A Real Clean Gang" (2007), on hi escoltem en tots ells temes ambientals, que inclouen gravacions de guitarres, sorolls i atmòsferes psicodèliques de minimalisme repetitiu. Amb l'experimentador sonor AARON DILLOWAY van publicar l'split "Under Pressure" (2008) del que en sentim un extracte d'un tema, i continuem amb les exploracions electròniques del CD "Solar Bridge" (2008) i del casset "Planetarium" (2008). Afegim una de les improvisacions del CD "What Happened" (2009), el casset "The Overlook" (2009) i l'EP "Fresh Air" (2009). Dels seus destacats i més recents àlbums "Emeralds" (2009) i "Does It Look Like I'm Here?" (2010) n'escoltem nous desenvolupaments d'electrònica repetitiva profunda i densament psicodèlica.

D'aquest improvisador portuguès afincat des de fa anys a Barcelona, membre de diversos projectes amb músics del Col·lectiu IBA, en repassem la seva trajectòria a partir de treballs en solitari. En ells hi trobem enregistraments i manipulacions de sons extrets d'objectes i d'instruments com acordió, tocadiscos, guitarra i electrònica, cercant-ne les molt diverses possibilitats que aquells processos d'experimentació acústica ofereixen. Des de "Rubber Music" (1998) i "Paper Music" (2001) escoltem sons manipulant objectes com gomes, cautxú o paper, i de "Stylt" (2004) els sons extrets de la interacció d'objectes aplicats al tocadiscos. A "Rumeur" (2004) ens ofereix improvisació acústica amb acordió, a " Anatomy Of Inner Place" (2007) el resultat de la combinació de sons acústics enregistrats a nivell domèstic i a "Épicycle" (2008) una fosca ambientació sonora a partir de sons electro-acústics procedents d'enregistraments de veus. A "Centre Of Mass" (2008) escoltem la ressonància d'objectes i plat i des del vinil "Cinq Bruissements For Solo Accordion" (2009) experimentació sorollosa improvisada amb només acordió. Del directe "Nyx" (2010) aporta manipulacions de sons pregravats i tocadiscos i de "Aura" (2011) l'exquisit ventall de possibilitats tímbriques de sons acústics combinats i sobreposats sense cap mena de manipulació electrònica. Acabem amb CREMASTER, projecte junt a FERRAN FAGES, i el seu recent mini-cd "Igneo" (2010) en directe. Un artista sonor de referència a l'emissió d'avui!

Amb la propera actuació a Girona al festival Remor 2011 d'aquest provocador experimentador d'electrònica gamberra, triturador de sons que parteixen del punk, el hip-hop, el breakcore, el hardcore techno i el ragga, en repassem la seva trajectòria. Partim del seu debut "Don't Sweat The Technics" (1998), on s'enfrentava a manipular el gangsta-rap, el gabber i el techno, seguint amb l'EP "The Soccergirl" (2000) i "PS I Love You" (2000) amb temes més calmats, el remix del clàssic hip-hop de NWA "Straight Outta Compton" o l'eleborat soroll electrònic de "Down With The Scene" (2000). Continuem amb el recopil·latori d'EPs "GQ On The EQ++" (2001), la trituració d'un tema de KYLIE MINOGUE a "The Action Packed Mentallist Brings You The Fucking Jams" (2002), el ragga electrònic de "Kill Sound Before Sound Kills You" (2003) i el breakcore de "Who Still Kill Sound?" (2004). De "Resilience" (2005) n'escoltem un tema d'electrònica paisatjista, de "Shout At The Döner" (2009) pura contundència rave i de "Songs About Fucking Steve Albini" (2010) recents experiments amb electrònica analògica. Un referent divertit i sorprenent de l'electrònica actual revisat al programa!

Aquest cantautor escocès ha mantingut una carrera en solitari des d'incis dels 2000 on ha recuperat la tradició folk britànica dels 60 i 70. Amb instruments tradicionals combinats amb un punt de vista actual sobre aquell estil, la seva discografia recupera les balades folk populars i elements medievals combinades amb instruments actuals. Escoltem el seu debut en solitari "The Crook Of My Arm" (2001) amb només veu i guitarra acústica. Seguim amb els àlbums "Farewell Sorrow" (2003) reinterpretant la música tradicional amb banda d'acompanyament, "No Earthly Man" (2005) col·laborant-hi WILL OLDHAM, i "The Amber Gatherers" (2007) on experimenta amb diverses tècniques de guitarristes folk. Des de l'homenatge a LAL WATERSON "Migrating Bird" (2007) en sentim la versió que hi aporta ROBERTS, i compartint diversos dels músics d'estudi va enregistrar "Spoils" (2009) i l'EP "The Wyrd Meme" (2009) amb so més cru i primitiu. Acabem amb el seu darrer àlbum "Too Long In This Condition" (2010) on incorpora instruments de vent i corda a les seves cançons folk.

Aquest reivindicat trio britànic existent entre 1976-1982 va portar a terme una música post-punk experimental amb elements d'improvisació, rock, música industrial, dub i manipulacions sonores. Des de la caixa "Out Of Cold Storage" (2006) se'ns oferix el repàs de tota la seva discografia començant per l'originalitat dels temes de les Peel Sessions "Made Available" (1977) i per l'àlbum de debut blau i groc "This Heat" (1979). Seguim amb l'EP "Repeat" (1979) amb un tema d'improvisació amb metalls i amb l'EP "Health And Efficiency" (1980) afegint veus a un tema de pura experimentació rock. De "Deceit" (1981), el seu darrer i més destacat àlbum, sentim diversos temes on més que mai experimenten amb rock combinat amb tècniques d'estudi com elements de música dub, manipulacions de cintes magnetofòniques i gravacions de camp. Per finalitzar la reivindicació d'aquest trio escoltem un tema del directe "Live 80/81" deixant constància d'una de les bandes més influents malgrat la seva curta i distant existència.

Des de San Francisco el duet de MC SCHMIDT i DREW DANIEL han anat sorprenent en tota la seva carrera. Han portat a terme una electrònica experimental partint de la música concreta amb samplejos i manipulacions d'objectes, instruments tradicionals, cirugia làser, sons del cos humà o gravacions de camp. Des dels treballs inicials escoltem temes de "Matmos" (1997) on hi sonen objectes mobiliaris, "Quasi-Objects" (1998) amb samplejos de banjo i "The West" (1999) amb electrònica junt a guitarra i micros de contacte. A "A Chance To Cut Is A Chance To Cure" (2001) introduien electrònica partint de sons enregistrats de làsers de cirugia plàstica i de l'EP "California Rhinoplasty" (2001) afegim una versió de COIL. Amb "The Civil War" (2003) van reinterpretar la música folk tradicional des de l'electrònica experimental amb samplejos d'intruments com la viola de roda, percussions o steel-guitar. S'inclou la versió de BLACK SABBATH del tribut "Everything Comes & Goes" (2005), l'àlbum dedicat a artistes gais "The Rose Has Teeth In The Mouth Of A Beast" (2006) i el CDR homenatge al pioner de la informàtica "For Alan Turing" (2006). Finalitzem amb "Supreme Balloon" (2008) de nou un curiòs treball fet però amb sintetitzadors antics.

Des de tres treballs de remescles/homenatge als compositors STEVE REICH, JOHN CAGE i IANNIS XENAKIS sentim com diversos artistes de diferents àmbits reinterpreten peçes seves. Des de "Reich Remixed" (1999) escoltem com COLDCUT remesclen amb electrònica "Music For 18 Musicians", com DJ SPOOKY s'apropia cap al seu estill ill-bient amb ambient, jazz i hip-hop les atmosferes urbanes de "City Life" o com KURTIS MANTRONIK adapta a l'electro "Drumming".
Des de "Cage/Uncaged" (1993) escoltem com músics del rock i d'experimentació com DAVID BYRNE, ARTO LINDSAY i LEE RANALDO adapten composicions de JOHN CAGE al seu estil o com JOEY RAMONE n'adapta una peça vocal amb text de JAMES JOYCE.
A "Persepolis Remixed" (2002) destaquem les remescles de tres músics al tema "Persepolis" (1971) de XENAKIS: els japonesos RYOJI IKEDA i OTOMO YOSHIHIDE amb electrònica experimental i el polonès ZBIGNIEW KARKOWSKI amb electrònica sorollosa.

La psicodèlia repetitiva amb sons de guitarra funk, blues i folk, línies de baix i bateria constants i teclats i veus amb sons prollongats, aporten en aquest projecte individual de CAMERON STALLONES un dels millors exemples de nova psicodèlia experimental. En traçem la seva trajectòria des de "Beach Head" (2008), on ja es defineixen aquests trets sonors, i "The Phynx" (2008) amb un tema més elèctric. Seguim amb el destacat "Heavy Deeds" (2009), on utilitza esquemàtics rifs de guitarra funk i blues junt a sons d'orgue i veus per definir una música ambient psicodèlica i repetitiva. A "On Patrol" (2010) hi continuen aquells elements però amb referències visuals i temàtiques a un món de ciència ficció. Amb els EPs "Off Duty" (2010) i "Sun Ark" (2010) es torna a deixar constància d'un dels millors apropaments sonors de la psicodèlia a la música experimental.

D'aquest històric improvisador britànic membre dels AMM en repassem la seva trajectòria en solitari i en col·laboració des dels 90. Primer escoltem àlbums d'ell sol com "A Dimension Of Perfectly Ordinary Reality" (1990) i "Harsh, Guitar Solo" (2000) on es presenta els seu estil de manipulació de guitarra elèctrica amb transitors, objectes metàl·lics, pinces, fustes, cordes i electrònica. Amb el saxofonista EVAN PARKER escoltem les repeticions i manipulacions sonores de "Dark Rags" (2000), amb el trio amb el guitarrista TAKU SUGIMOTO i l'electrònica de GÜNTER MÜLLER el treball "The World Turned Upside Down" (2000), amb el manipulador de sons electrònics TOSHIMARU NAKAMURA "Weather Sky" (2001) i "Flypaper" (2002) junt als sons electrònics de la guitarra d'OREN AMBARCHI. De la sessió amb el pianista JOHN TILBURY escoltem "Duos For Doris" (2003), del col·lectiu MIMEO junt a músics d'ordinador, sampler, violins i piano un tema de "Music In Movement Electronic Orchestra" (1999), "Rabbit Run" (2003) amb la improvisació amb els músics d'electrònica i samplers MARCUS SCHMICKLER i THOMAS LEHN i "Contact" (2009) amb la manipulació de freqüències de la japonesa SACHIKO M.

Els finlandesos han mantingut al llarg de la seva ara ja liquidada carrera un seguit de col·laboracions amb músics importants i referents de l'electrònica i la música experimental. En repassem la majoria d'elles començant pel projecte IBM format amb BRUCE GILBERT amb el treball "The Oval Recording" (2001), un tema de VVE que els unia a l'alemany FM EINHEIT, "Mort Aux Vaches" (2000) amb el compositor minimalista americà CHARLEMAGNE PALESTINE o el directe "V" (2003) amb el japonès MERZBOW. Amb el cantant i compositor BARRY ADAMSON van publicar l'EP "Motorlab #3" (2001) combinant veus a capella i electrònica, amb ALAN VEGA van publicar "Resurrection River" (2005), un segon treball de col·laboració sota el nom del projecte VVV de nou amb rocabilly i electrònica, i amb el mític compositor i músic d'electrònica experimental JOHN DUNCAN van editar "Nine Suggestions" (2005). MIKA VAINIO de PAN SONIC junt a SEAN BOOTH d'AUTECHRE i KOUHEI MATSUNAGA col·laborà a "3.Telepathics Meh In-Sect Connection" (2010) i també ho va fer amb els SUNN O))) a la versió de SUICIDE de l'EP "Che"(2009). De PAN SONIC i KEIJI HAINO s'inclouen els seus dos treballs: el directe "Shall I Download A Blackhole And Offer It To You" (2009) i el doble LP "In The Studio" (2010), unint sons electrònics a la guitarra, crits, soroll i percussions del japonès.

Escoltem els fins ara tres treballs en solitari d'aquest saxofonista i compositor barceloní on hi ofereix lliure improvisació, free-jazz i música contemporànea. En actiu en la composició des dels 80 i sent un enèrgic promotor de concerts, performance i educació sonora, AGUSTÍ MARTÍNEZ va debutar en solitari amb l'autoeditat “Utopia u Olvido” (2005) d'on n'escoltem temes d'ell sol amb saxos, clarinets, flautes i electrònica. Al següent treball “Are Spirits What I Hear?” (2007) va sorprendre per ser un ric i complert àlbum de només ell al saxo alt. En sentim quatre temes on hi recerca la polifonia dels sons i els silencis extrets d'una varietat de possibilitats d'aquell instrument. Al més recent “Doubts Of The Reason” (2009) continua amb el saxo alt en solitari i de nou extreu sons improvisats, directes i sensibles. Aquest músic és una de les figures més destacades de la improvisació feta al nostre país!

El duet de psicodèlia tàntrica pop i dub de California format per AMANDA BROWN i BETHANY COSENTINO és del més interessant i curiòs del darrer underground americà. Formades al 2005, tot un continu de cassets, vinils i CDRs d'edició limitada, molts d'ells amb el segell NOT NOT FUN, ha omplert la seva trajectòria fins el 2010. La repassem començant amb uns temes de veus tàntriques sobre sons repetitius tan del casset “What the Spirit Tells Me” (2006) com de l'split del 2007 compartit amb CHRISTINA CARTER, així com els sons psicodèlics elèctrics del CDr “Pocahaunted” (2007). Seguim amb uns temes on apropen la psicodèlia folk al dub i al pop des dels destacats LPs del 2008 “Mirror Mics”, “Island Diamonds”, “Chains” i “Peyote Road”. A “Passage” (2009) s'acompanyaven de CAMERON STALLONES de SUN ARAW i BOBB BRUNO oferint densos sons repetitius, i del seu darrer treball “Make It Real” (2010) sentim psicodèlia més colorista i tropical. Del projecte LA VAMPIRES que manté AMANDA BROWN n'aportem dos temes, un de psicodèlia disco-dub des de “So Unreal” (2010) amb MATRIX METALS i un altre d'ambiental de “LA Vampires Meets Zola Jesus” (2010).

El segell PSYCH-O-PATH va editar al 2003 aquests dos recopil·latoris de bandes i artistes de soroll i electrònica experimental underground de Nova York. Sense més pretensions que deixar constància d'una diversitat de projectes musicals, alguns compartits entre membres de bandes o col·laboracions entre artistes, que engloven temes d'experimentació electrònica, rock minimalista sorollòs i manipulacions d'objectes sonors i veus. Del primer volum escoltem AXOLOTL, amb violí junt a sons acústics i electrònics, CENTURIES amb gamberrisme vocal i sintetitzadors, TERRESTIAL TONES amb electrònica repetitiva de membres d'ANIMAL COLLECTIVE i BLACK DICE, el rock minimalista sorollòs de MOUTHUS o la manipulació d'objectes, percussions, veus i citar de BREAST FED YAK. Del segon volum escoltem el tema d'electro-acústica de CHUCK BETTIS i TOSHIO KAJIWARA, el soroll minimalista de BEARD-O amb membres de MOUTHUS i AXOLOTL, el tema amb tuba i efectes de TUBA MIRUM, el soroll contundent de CHAW MANK amb membres de SIGHTINGS i MOUTHUS i la manipulació electrònica, guitarra i teclats de TAN AS FUCK. Una representació de l'experimental de Brooklyn d'inicis dels 2000 al programa d'avui.

Un dels artistes més prolífics en l'underground britànic és aquest no-músic afincat a Brighton que en solitari i amb diferents projectes ha ofert manipulacions de cintes i altres fonts sonores, piscodèlia, electrònica, soroll amb objectes quotidians i experimentació amb veu. Creador del segell de cassets i Cdrs CHOCOLATE MONK, en fem repas a molts dels seus treballs començant pel destacat “Guidelines For Basement Non Fidel” (1995) del seu duet PRICK DECAY. Un àlbum on inclou electrònica analògica, poesia sonora, psicodèlia i punk d'avantguarda. De PRICK DECAY junt a THURSTON MOORE escoltem “Electricity Vs Insects” (1996). De DYLAN NYOUKIS en solitari s'inclouen l'experimentació acústica de “The Shield That Pierces The Earth” (2000), l'experimentació Lo-Fi amb veu de “Dadgum My Bubblegum” (2005) i un tema del directe “Owl Tapes” (2007). D'altres projectes propis afegim el trio CEYLON MANGE junt a la seva dona KAREN CONSTANCE i a BILL NACE des de “The Dirt Drinkers” (2004) i el duet BLOOD STEREO amb els treballs “The Trunk Is Flexed” (2005), “Enfold The Hiss” (2007) i “The Magnetic Headache” (2008). De les nombroses col·laboracions de NYOUKIS amb altres artistes sentim el soroll de “Chewing Smoke” (2004) amb CARLOS GIFFONI, la psicodèlia experimental amb ANLA COURTIS a “Fight The Pyramids” (2006) i les experimentacions amb veus de “The Throat Is Pregnant” (2008) amb DENNIS TYFUS i “Dubbletwee” (2008) amb JAAP BLONK. Avui un inmens i extravagant món creatiu a descobrir d'aquest artista sonor!

El rock industrial, l'avantguarda i l'electrònica tenen en l'australià J.G. THIRLWELL tot un referent. Amb més de 30 anys de carrera, aquest músic, compositor i reputat remesclador ha editat nombrosos treballs sota molts diferents àlies. Escoltem el seu àlbum de debut "Deaf" (1981) com a YOU'VE GOT FOETUS ON YOUR BREATH on reuneix rocabilly industrial, techno i rock macarra, "Hole" (1984) i "Ramrod" (1987) sota el nom SCRAPING FOETUS OFF THE WHEEL, l'EP "Motorslug" (1985) de WISEBLOOD, duet junt a ROLI MOSIMANN, i la rabiosa contundència de "Thaw" (1988) com a FOETUS INTERRUPTUS. Sentim també el salvatge i decadent directe "Rife" (1988) com a FOETUS CORRUPTUS i l'EP "Butterfly Potion" (1990) com a FOETUS INC. Ja sota el nom únic de FOETUS s'afegeixen el destacat treball "Gash" (1995), un tema amb orquestracions de big band industrial de "Flow" (2001) i un de música concreta industrial del recent "Hide" (2010). Del projecte MANOREXIA, on aporta les seves composicions i arrangaments a una formació d'instruments de corda i percussió, escoltem "The Mesopelagic Waters" (2010) amb un tema entre l'experimentació acústica i la música de cambra.

Des de Bristol i formats al 1992, aquest duet de rock psicodèlic i atmosfèric ha experimentat amb el folk, el soroll i l'electrònica. Referents i influència per noves bandes de post-rock, shoegaze i folk lliure experimental, en repassem els seus àlbums i algunes versions. Amb material de 1993, editarien el seu debut "Flying Saucer Attack" (1994) i el recopilatori de singles "Distance" (1994) on s'hi troben ja temes amb psicodèlia, folk i sons electrònics. A "Further" (1994) hi mantenien les atmosferes amb sons catàrquics a la vegada que influits pel folk britànic i, de nou des d'un recopilatori, "Chorus" (1995), sentim rock sorollòs i distorsió. Afegim dues versions, una del cantautor CYRIL TAWNEY a l'EP "Sally Free And Easy" (1196) i l'atra, mística i excèntrica, d'ALEXANDER "SKIP" SPENCE des del tribut "More Oar" (1999). A "New Lands" (1997) hi retrobem el folk catàrquic passat per l'electrònica atmosfèrica i el soroll, i a "Mirror" (2000) s'obren més que mai a bases electròniques a la vegada que a temes d'arrel folk i molt psicodèlics. Avui revisió d'un dels grans grups birtànics dels 90 de rock experimental!

Aquest veneçolà afincat a Nova York és uns dels referents de la música electrònica sorollosa nord-americana. Ha combinat l'ús de sintetitzadors amb sons analògics, participació en sessions d'improvisació amb d'altres músics i formacions i, recentment, ha publicat música acid. Repassem gran part dels seus treballs signats en solitari, començant pel vinil "I Am Real" (2005) i seguint amb un tema junt a l'austríac PITA de "Welcome Home" (2005). De diverses mostres de minimalisme repetitu sorollòs s'inclouen els seus treballs "Assassin's Faith" (2005), "Arrogance" (2007), "Adult Life" (2008) i "Eternal Noise" (2008). Escoltem drons de soroll electrònic des del vinil "The Absence Of Essence" (2009) i des de "Severance" (2010), so intens des del casset "On Spirals" (2010) i la seva passió per l'acid-house amb el projecte NO FUN ACID des de "This Is No Fun Acid 2" (2010). "North Six" (2004) és un mini-CD amb una improvisació junt a LEE RANALDO i JIM O'ROURKE i des del tribut a THE NEW BLOCKADERS "Viva Negativa III" (2010) n'escoltem el tema que hi aporta GIFFONI.

NADJA és el projecte de música atmosfèrica amb elements de metal experimental, drons, shoegaze i electrònica densa creat pel músic canadenc AIDAN BAKER. N'escoltem varis àlbums de la seva trajectòria com els inicials “Touched” i “Corrasion” (2003) amb extractes de temes llargs i densos definidors del seu estil. Seguim amb “Truth Becomes Death” (2005), on s'hi afegia LEAH BUCKAREFF al baix i veus, “ Guilted By The Sun” i “Radiance Of Shadows” (2007) mantenint soroll repetitiu i drons tan metal com post-rock, la col·laboració amb BLACK BONED ANGEL a “Christ Send Light” (2008) i el major lirisme del més recent “Belles Bêtes” (2009). Respecte a la trajectòria individual d'AIDAN BAKER, escoltem temes d'experimentació sonora dels àlbums “Pretending To Be Fearless” (2002), “Tense Surface“ (2004) i el disc d'ambient sorollòs “Fantasma Parastasie” (2008) junt a l'electrònica de TIM HECKER. Avui un exemple d'amplitud d'idees des d'una intensa combinació de metal i música ambient repetitiva!

Hip-hop, recitats vocals i sons d'electrònica experimental es donen la mà en aquesta banda de Nova York que va tocar el passat 24 de setembre 2010 a Barcelona. Des del primer àlbum “Shopping Carts Crashing” (2000) en repassem la seva trajectòria on ja s'hi escolta la perfecta mescla de rimes contundents, sons electrònics rebuscats i innovació partint del hip-hop de vella escola. Del magnífic “Tragic Epilogue” (2000) s'aporten noves rimes combinades amb sons electrònics d'avantguarda i amb l'EP “The Ends Against The Middle” (2001), del que sentim un tema, van entrar al segell d'electrònica britànic Warp. Segell on hi van editar també “Arrhythmia” (2002), un dels seus treballs més reivindicats, que ofereix la perfecta relació entre avantguarda experimental i hip-hop, amb complexes ritmes repetitus d'electrònica, percussions i recitats vocals ben directes. Un pas més cap a noves possibilitats del hip-hop el van oferir en combinar aquest estil amb free-jazz junt al pianista MATTHEW SHIPP a “Antipop Vs. Matthew Shipp" (2003). Després de sis anys sense cap treball, van retornar amb “Fluorescent Black” (2009) contenint de nou varis exemples de la seva especialitat: innovació i experimentació sonora des del hip-hop!

Extremisme, radicalitat i transgressió sonores és el que conté aquesta emissió amb bandes primer d'anarco-punk com els pioners britànics CRASS amb "The Feeding Of The 5.000" (1978) i el punk-metal de DISCHARGE de "Hear Nothing See Nothing Say Nothing" (1982). Altres exemples de hardcore-punk reivindicats són els finlandesos KAAOS amb l'EP "Kytät On Natsisikoja" (1981) o els suecs ANTI CIMEX amb "Anarchist Attack EP" (1982). S'afegeix l'important grup americà pioner del grindcore SIEGE des de "Drop Dead" (1989), el so extrem dels holandesos LÄRM a "Campaign For Musical Destruction" (1984), el crust-punk de SEPTIC DEATH a "Now That I Have The Attention What Do I Do With It?" (1985) o l'splatter-rock de THE ACÜSSED a "The Return Of Martha Splatterhead" (1986).
Ja dins el grindcore escoltem des de Japó S.O.B. a "Leave Me Alone EP" (1986), els britànics EXTREME NOISE TERROR des de "Peel Sessions" (1987), els essencials NAPALM DEATH amb la innovació i contundència de "Scum" (1987), CARCASS a "Symphonies Of Sickness" (1989), SORE THROAT a "Unhindered By Talent" (1988), ANAL CUNT amb "5643 Song EP" (1989), BRUTAL TRUTH a "Extreme Conditions Demand Extreme Responses" (1992), el mega-grup VENOMOUS CONCEPT amb "Retroactive Abortion" (2004) i AGORAPHOBIC NOSEBLEED a "Agorapocalypse" (2009). Ració d'inconformisme avui ben servida!

Un dels grans referents de free-jazz i improvisació afro-americans vinculats a la AACM és aquest trompetista i compositor que des d'inicis dels 70 va començar la seva carrera. La repassem des de “Creative Music 1” (1972) i "Reflectativity" (1974) del seu segell Kabell amb temes on aplicava la seves teories improvisatòries amb sons de trompeta, fiscorn, percussions i demés llibertat cretiva. Seguim amb “Spirit Catcher” (1979), “Procession Of The Great Ancestry” (1983) i “Tao-Njia” (1996) on hi apareix la seva trompeta junt a formacions amb percussions africanes, guitarres elèctriques, arpes, saxos i contrabaixos. “Luminous Axis” (2002) és un interessant treball on aporta trompeta amb els sons electrònics de músics com CHRIS BROWN, TIM PERKIS i IKUE MORI. Dels àlbums amb col·laboracions de destacats músics de l'avantguarda de Nova York com JOHN ZORN (saxo), JAMIE SAFT (piano) o ERIK FRIEDLANDER (cello) afegim “Lake Biwa” (2004) i el directe “Spiritual Dimensions” (2009) amb NEILS CLINE (guitarra) i OKKYUNG LEE (cello) entre d'altres. “Abbey Road Quartet” (2009) és la col·laboració amb exprimentadors britànics al segell Treader i “Tabligh” (2010) un recent treball on dedica tema jazzístic al bateria Jack DeJohnette.

ONEOHTRIX POINT NEVER és el projecte individual de DANIEL LOPATIN des de Brooklyn creat a mitjans dels 2000. En ell parteix dels sintetitzadors analògics dels anys 80, la psicodèlia còsmica i el minimalisme per configurar una experimentació sonora on hi conflueixen electrònica ambiental, sorolls i replantejaments de l'inconscient sonor pop dels 80. Iniciem programa amb el casset “Betrayed In The Octagon” (2007) i el vinil “Zones Without People” (2009) recollits en el destacat doble CD “Rifts” (2009). Escoltem també el casset “Hollyr” (2008) amb sons més inquietants, el Cdr “Young Beidnahga" (2009) amb minimalisme electrònic i “Memory Vague” (2009) recontextualitzant sons dels 80 extrets de videos de Youtube. De nou del CD “Rifts” s'inclouen temes del casset “Ruined Lives” (2008) i del vinil “Russian Mind” (2009). Dels projectes paral·lels de DANIEL LOPATIN sentim INFINITY WINDOW amb “Trans Fat” (2008) i GAMES des del single “Everything Is Working” (2010). Finalitzem amb el darrer àlbum d'ONEOHTRIX POINT NEVER, “Returnal” (2010), incloent dos temes on s'hi combinen perfectament sons arriscats i electrònica antiga. Un especial avui d'un nom clau de l'escena electrònica més recent!

Es dedica emissió al projecte individual del músic català ADRIÀ BOFARULL. Un projecte de cuidadosa electrònica experimental amb ritmes extrets de sintetitzadors, sons pregravats de veus, instruments i ambients, amb tocs de minimalisme repetitiu, contemporànea i avantguarda juganera i digital. S'inclouen els seus treballs autoeditats amb Luxury Majestic "Dal Sottofondo" (2004), amb abstraccions sonores unides a sons de música concreta, percussions i samplers, "Seeds" (2004), incloent-hi ordinador i baix elèctric, i la sofisticació de "Sturm Und Drang" (2005). Amb el segell madrileny Experimentaclub va editar "Home Music" (2006), un treball ple de sons digitals, maquinaris i industrials, "Cabalismos" (2007) de nou autoeditat i recollint-hi tots els tocs del seu estil i, amb XAVIER TORT, va mantenir el duet ESQUEMA de trompeta i sons electrònics dels que sentim un tema. De "Corte Y Confección" (2009), el darrer treball fins la data com a DARGELOS, finalitzem el programa amb les seves melodies abstractes, entre el digitalisme i els sons domèstics.

Avui un peculiar recorregut per treballs on els dissenys de les portades o la música han anat a càrrec d'aquest dibuixant, crític musical i músic britànic. De nom real EDWIN POUNCEY, ha estat un dels grans ilustradors d'àlbums, singles i vinils de música arriscada i underground des dels anys 70. Comencem pels singles "Freak Show" (1977) del grup punk THE LURKERS, per "Lie Dream Of A Casino Soul" (1981) de THE FALL i per l'EP "Headache" (1987) de BIG BLACK. Seguim amb el magnífic treball de guitarra experimental de LEE RANALDO "From Here To Infinity" (1988), pel recopilatori "Nothing Short Of Total War" (1989) amb un tema de SONIC YOUTH, pels singles de grups britànics "She Is Dead And All Fall Down" (1989) de CURRENT 93, "Sinister Senile" (1990) de NURSE WITH WOUND i "Wrong Eye/Scope" (1990) de COIL. Afegim l'àlbum "Xaman" (1990) amb el rock intens de SKULLFLOWER, la contundència de "Blowhole" (1990) de RAMLEH o el folk-psicodèlic de FLYING SAUCER ATTACK a "Mirror" (2000). La passió pel black-metal de SAVAGE PENCIL va aportar portades com la de "Metal Music Machine" (2006) de JAZKAMER, també destaquen els dibuixos sobre vinil de la sèrie de guitarra experimental com "A Final Kiss On Poisoned Cheeks" (2008) d'OREN AMBARCHI i "Keep An Eye Out" (2009) de STEPHEN O'MALLEY. Finalitzem amb dos grups propis del dibuixant com són els punks THE ART ATTACKS amb el single "I Am A Dalek" (1977) i la formació PESTREPELLER de sons inquietants amb "Isle Of Dark Magick" (2005).

Una de les figures més destacades de l'experimentació electrònica japonesa dels darrers 25 anys és KAZUYUKI KISHINO NULL. En repassem la seva discografia en solitari a banda del seu grup de psicodelia harcore-punk ZENI GEVA. Començem amb els seus cassets incials dels 80 on oferia acoplaments de guitarra i percussions, "Saishiyu Bushitsu" (1985) i "Sonic Erosion" (1989), editats amb el seu segell Nux Organization, i seguim amb àlbums dels 90 com "Terminal Beach" (1996), "Extasy Of Zero-G Sex" (1998) i "GeV" (1999) acurant molt més les manipulacions electròniques de guitarra. A "Transgenic Nomad" (2001) uneix sons electrònics al violí de JON ROSE i a treballs com "Atomik Disorder" (2003) i "Prime Radiant" (2005) manipula sons d'electrònica sorollosa. Del duet ABSOLUT NULL PUNKT de free-jazz i so industrial s'inclou "Metacompound" (2006) i de la col·laboració electro-acústica amb CHRIS WATSON i Z'EV "Number One" (2005). Dels darrers anys apreciem la lograda creació sonora electrònica d'àlbums com "Akumu" (2008), "Fertile" (2007), "Oxygen Flash" (2008), "Galactic Tornado" (2008) i "Mondo Paradoxa" (2009) amb JOHN WIESE.

L'experimentació sonora amb veu dins la música experimental ha ofert molts treballs sorprenents d'artistes diversos. Repassem alguns exemples en aquesta emissió, partint de la música contemporànea amb el tema “Lux Aeterna” (1966) de GYÖRGY LIGETI a cappella per 16 veus, les cantants i compositores americanes claus com MEREDITH MONK amb el treball d'experimentació vocal “Key” (1971) i JOAN LA BARBARA amb “Sound Paintings” (1983) combinant sons gravats i veu propia. De CARLES SANTOS s'inclou “Voicetracks” (1981) amb un tema de només veu i de la poesia fonètica de l'alemany JAAP BLONK un tema de “Vocalor” (1998). De la interpretació de free-jazz amb veu sentim la cantant DIAMANDA GALAS amb una versió d'ORNETTE COLEMAN des de “La Serpenta Canta” (2003), el projecte MYCALE des de “Book Of Angels 13” (2010) de temes de MASADA amb només veus i de JOHN ZORN “Mysterium” (2005) amb un tema de minimalisme vocal. Del curiòs trio japonès ZUBI ZUVA escoltem un tema de “Jehovah” (1996) i del cantant MIKE PATTON les perversions vocals i sorolloses de “Adult Themes For Voice” (1996). Seguim amb el beatboxing del raper RAHZEL, les veus a cappella de les mexicanes MUNA ZUL, la grandíssima experimentadora noruega MAJA RATJKE des de “Voice” (2002) i la cantant canadenca TANYA TAGAQ amb cants guturals tradicionals a “Sinaa” (2005).

El cantautor de Nova York va publicar "Metal Machine Music" (1975) com un arriscat àlbum experimental de sorollosos acoplaments de sons de guitarra i distorsions amb manipulacions d'amplificadors, micros i altaveus. Incomprès a l'època, ha estat de tota manera un disc reivindicat per molts diversos artistes com una influència clau. Escoltem dos dels seus temes i seguim amb la formació METAL MACHINE TRIO en la que el propi LOU REED (guitarra), junt a ULRICH KRIEGER (saxo) i SARTH CALHOUN (electrònica), ha mantingut en actiu des del 2008. Amb ells recupera l'esperit d'aquell treball i el porta cap el terreny de la improvisació, el free-jazz i el soroll. Escoltem un extracte de cadesqun dels temes que composen el seu únic treball fins la data, el directe "The Creation Of The Universe" (2008), i sentim també una part del concert a Londres de l'actual gira del trio de l'abril d'aquest 2010. Una altra reinterpretació del controvertit àlbum de REED és "Metal Machine Music" (2007) a càrrec del grup alemany ZEITKRATZER. Amb instruments de corda, vent, percussió i electrònica van enregistrar al 2002 una revisió electro-acústica del disc, col·laborant-hi el mateix REED a la distorsió de guitarra en un dels dos temes que n'escoltem. Una vesant curiosa avui de la trajectòria passada i alhora recent d'aquest conegut músic.

Aquest compositor de Chicago, teòric musical i, entre d'altres instruments, saxofonista, ha estat una de les figures més importants en portar el jazz i el free-jazz cap a arriscats camins d'improvisació i experimentació. Des de finals dels 60 escoltem els seus àlbums amb els que va redefinir el jazz -tot i que ell no es considera músic d'aquest estil- com "3 Compositions Of New Jazz" (1968) i "For Alto" (1969), el primer disc enregistrat a la història d'exclussivament saxo. Seguim amb "This Time…" (1970) i amb "Together Alone" (1971) el disc compartit amb JOSEPH JARMAN on hi mesclen saxos, flautes, pianos i sintetitzadors. Junt al guitarrista improvisador britànic DEREK BAILEY s'inclouen el seu disc a mitjes "First Duo Concert" (1974) i la "Company 2" (1977) on hi intervé també EVAN PARKER. De l'extensa formació amb diversos membres de la AACM sentim "Creative Orchestra Music 1976" i un tema del treball "Six Monk's Compositions" (1987) de versions de THELONIOUS MONK. D'àlbums més recents s'inclouen "Four Compositions GTM 2000" (2003), "Organic Resonance" (2003) amb el trompetista WADADA LEO SMITH, el directe gravat a Victoriaville "Black Vomit" (2003) junt al soroll electrònic dels WOLF EYES i "Beyond Quantum" (2008) en trio amb el percussionista MILFORD GRAVES i el contrabaixista WILLIAM PARKER. Un històric de la música arriscada a revisió al programa d'avui!

L'electrònica i la música musulmana troben la seva unió en aquest projecte del britànic BRYN JONES, tota una presa de posició política en defensa de Palestina a partir d'una radical i nombrosa edició de treballs discogràfics. Fins a la seva sobtada mort al 1999 i en actiu des de 1982, repassem part de la seva obra començant pels vinils "Buddhist On Fire" (1984), "Kabul" (1983), "Hajj" (1986), "Abu Nidal" (1987) i "Uzi" (1989), on sons tradicionals d'Orient Mitjà i el Marroc es combinen amb electrònica rítmica, ambiental i samplers, amb títols de temàtica revolucionària radical i terrorista dels moviments musulmans d'alliberació nacional. S'inclou el seu projecte previ EG OBLIQUE GRAPH amb l'EP "Triptych" (1982) proper a la música industrial i àlbums dels 90 de MUSLIMGAUZE com "Intifaxa" (1990), "Citadel", "Hamas Arc" o "Vote Hezbollah" (1993). Seguim amb l'experimentació electrònica de "Silknoose" (1995), "Mazar-I-Sharif" (1998), "Sufiq" (2000) i "Sulaymaniyah" (2009) -la reedició de "Vampire Of Tehran" (1997)-.

El suec HENRIK NORDVARGR BJÖRKK és un prolífic practicant d'atmòsferes sonores fosques i post-industrials, amb elements de black-metal i electrònica. N'escoltem treballs de la darrera dècada com "Awaken" (2002) i "Helvete" (2008) on inclou ambient i black-metal, "Interstellar" (2008) amb sons d'inspiració interplanetària, l'ambient fosc i inquietant de "Pyrrhula" (2008) i "Evolution" (2009) o l'electrònica més rítmica de "I End Forever" (2004). De la primera col·laboració amb MERZBOW sentim "Partikel" (2004) unint soroll i dark-ambient, també el duet GOATVARGR amb ANDY O'SULLIVAN a "Goatvargr" (2006), els MARVARGR junt al noruec LASSE MARHAUG amb "Likstank" (2007) com a paròdia gamberra de l'imaginari black-metal satànic i sorollòs. Amb el danès HENTAI s'inclou la col·laboració editada en el treball "Semen" (2006) i del tribut sonor col·lectiu "Four Studies For A Human Portrait" (2005) al pintor FRANCIS BACON afegim el tema que hi aporta el suec.

En actiu des dels anys 50 fins a la seva mort el 2004, aquest saxofonista soprano nord-americà va evolucionar el be-bop i el post-bop cap el free-jazz i va ser un dels més arriscats i innovadors creadors de música improvisada. Repassem la seva trajectòria des de "The Complete Whitey Mitchell Sessions" (1956), "The Straight Horn of Steve Lacy" (1960), "School Days" (1963) amb el ROSWELL RUDD QUARTET i el magnífic àlbum de free-jazz "The Forest And The Zoo" (1966). Dels anys setanta sentim la destacada sessió a Londres amb DEREK BAILEY, EVAN PARKER, STEVE POTTS, TREVOR WATTS i MICHEL WAISVISZ a "Saxophone Special" (1974), on s'unien saxos a improvisació amb guitarra elèctrica i sintetitzador. S'inclouen també "Scraps" (1974) del STEVE LACY SEXTET enregistrat a Paris, "Raps" (1977) enregistrat a Nova York, "Straws" (1977) a Milà i la sessió amb DEREK BAILEY "Company 4" (1977) a Londres. Junt al poeta BRION GYSIN recitant sobre el saxo de LACY sentim "Songs" (1981), i ja als anys noranta i amb una formació de 16 músics s'inclou "Itinerary" (1990) i el personal treball en solitari "Sands" (1998).

Distorsió, saxos i improvisació salvatge és el que aquest grup de DON DIETRICH, JIM SAUTER i DONALD MILLER ve fent des de 1979. Un dels més lliures representats de l'avantguarda underground de Nova York, reverenciats per noves generacions de free-jazz i soroll des dels EUA a Japó. Repassem la seva carrera des de "Borbetomagus" (1980), "Work On What Has Been Spoiled" (1981) i "Barbed Wire Maggots" (1983) editats amb el seu segell Agoric. Escoltem un tema del directe "Zurich" (1985), un de BORBETOMAGUS & FRIENDS "Borbeto Jam" (1985) on apareixen PETER KOWALD, TOSHINORI KONDO, TRISTAN HONSINGER i MILO FINE, i un de "Seven Reasons For Tears" (1993). Junt a THURSTON MOORE escoltem "Barefoot In The Head" (1990) i amb el duet suís VOICE CRACK la combinació de free-jazz i electrònica a "Fish That Sparkling Bubble" (1988). Amb un tema de l'intens recull de directes "Buncha Hair That Long" (1992) i un de "Experience The Magic" (1993) gravat al CBGB finalitzem la reivindicació d'uns dels grans de la música experimental sense cap mena de límits.

L'escena underground de soroll nord-americà és de les més prolífiques en la música experimental dels darrers 10 anys. Amb nombroses auto-produccions en cassets, vinils, CDs i CDRs i diversos segells auto-gestionats, en repassem projectes com els històrics THE HEATERS amb el single "Blotch" (1996), el recopil·latori "Secrets And Sounds" (2004) del segell Animal Disguise amb temes de MAMMAL i ZOMBI, els intensos LHD de JOHN WIESE i PHIL BLANKENSHIP a "Curtains" (2004) o SIXES amb "Cursed Beast" (2006). Del reconegut AARON DILLOWAY s'inclou "Inside Dead Bird" (2003), els sons acústics de metalls, objectes i electrònica d'abocador dels NAUTICAL ALMANAC a "Cover The Earth" (2005), dels DEAD MACHINES de JOHN i TOVAH OLSON sentim "Futures" (2005) i del meticulòs so de CARLOS GIFFONI "Welcome Home" (2005). De SICK LLAMA el casset "Horrible" (2006), del trio de rock sorollòs SIGHTINGS l'àlbum "Through The Panama" (2007), dels HAIR POLICE el genial "The Empty Quarter" (2007), de les manipulacions sorolloses improvisades dels GRAVEYARDS "Blues For The Night People" (2007), del duet d'intensitat sorollosa DEATHROES "Hate Fuck" (2007) i dels veterans WOLF EYES el seu recent "Always Wrong" (2009). Els millors exemples de soroll dels EUA avui en aquesta emissió!

Aquest noruec és un inquiet manipulador de soroll electrònic en actiu des dels 90 i amb hiperactivitat de producció i col·laboracions. Amb els FIRE ROOM que manté junt a PAAL NILSSEN-LOVE i KEN VANDERMARK actua a Vic el 26/02/2010 i amb el seu disc “Broken Music” (2008) iniciem l'emissió. D'ell en solitari escoltem "Tapes 1990-99" (2007) on va editar en Cds els seus primerencs cassets, dels que sentim "Ulcus" (1991), "Exit Tape Kill" (1997) com a EGOPROBLEM, "Always Something" (1997) i "Audio Explosions Every 10 Seconds" (1998). Amb so perfeccionat i madurat sentim les manipulacions electròniques de "Nothing But Sound From Now On” (2001) i la barreja de rock extrem i soroll de "The Shape Of Rock To Come" (2004). En col.laboració amb KEVIN DRUMM s'inclou "Frozen By Blizzard Winds" (2002), amb MAJA RATKJE "Music For Loving" (2004), el soroll extrem de TESTICLE HAZARD en directe i del seu duet JAZZKAMMER amb JOHN HEGRE afegim els treballs "Timex", "Hot Action Sexy Karaoke" (2000) i "Eat Shit" (2007). De nou en solitari els àlbums sorollosos "Spaghetti Western Rainbow" (2006) i "The Great Silence" (2007), la fusió d'orgue i soroll amb NILS HENRIK ASHEIM a "Grand Mutation" (2007) i el duet de bateria i manipulacions electròniques amb PAAL NILSSEN-LOVE a "Stalk" (2007).

De nou un programa dedicat a artistes i bandes de l'experimentació musical catalana aparescudes o amb treball realitzat els darrers anys 2008 i 2009. Escoltem l'electrònica experimental de DARGELOS des de "Corte y Confección" (2009), el minimalisme digital d'ORIOL ROSSELL amb "EP1" (2009), el soroll electrònic de COÀGUL o l'ambientació sorollista de TOTONIZER. El trio HOMENATGES combina free-jazz i caos electrònic, ARNAU SALA, ja amb diversos anys fent música, ha editat el casset "Hermafrodites" (2009) manipulant soroll electrònic i EVOL de ROC JIMÉNEZ va publicar el vinil "Ten Canisters Of Pressurized Tetrafluoroethane Over Three Weeks" (2009) on hi estudia les característiques del so de tres bocines de gas. Del projecte MURNAU del sabadellenc LLUIS RUEDA n'escoltem dos temes on fa rock experimental amb guitarra, electrònica i theremin, dels QA'A afegim un tema kraut-rock del seu àlbum "Chi'en"(2009), dels HUAN de VICTOR HURTADO un atmosfèric tema de "Bells" (2009) i del rock matemàtic de THE AUGMENTINE TRIO un tema de la seva demo "Por Favor No Tengais Una Vida Estupida" (2008). Els valencians BETUNIZER són una formació creada el 2009 combinant hardcore, improvisació i músiques del món a l'estil de THE EX i, per finalitzar, el trio MASSA FOSCA de VICTOR NUBLA, JAUME PANTALEÓN i SEBASTIÀ JOVANI aporten un extracte d'un directe combinant experimentació sonora amb poesía. Una escena catalana ben activa avui reflectida en el programa!

Saxofonista britànic improvisador i dels més inquiets recercadors de noves possibilitats per saxo en combinació amb acústica i electrònica. Es fa repàs de la seva carrera des del seu debut "Fonetiks" (1984) amb el pianista CHRIS BURN i el "Concert Moves" (1992) amb el seu trio junt a PHIL DURRANT (violí) i JOHN RUSSELL (guitarra). Dels diversos treballs en solitari al saxo escoltem "Thirteen Friendly Numbers" (1992), "Fixations 14" (2001), "Invisible Ear" (2003) amb amplificacions i manipulacions electròniques, "Cavern With Nightlife” (2004) enregistrat en una cova, "The Geometry Of Sentiment” (2007) i "Resonant Spaces" (2008). D'altres trios afegim "Clearings" (2004) amb AGUSTÍ FERNÁNDEZ (piano) i CHRISTOPH IRMER (violí), "Intentions" (2001) amb PHIL DURRANT i PEGGY LEE (cello) i "Thermal" (2002) amb ANDY MOOR (guitarra) i THOMAS LEHN (sintetitzador). Amb els improvisadors electrònics POLWECHSEL i FENNESZ sentim "Wrapped Islands" (2002) i unint saxo i improvisació acústica "Interworks" (2005) amb el precussionista EDDIE PREVOST i "Trinity" (2008) amb els AMM. Un referent de la improvisació al programa d'avui!

Al País Basc hi ha una escena de músics experimentals, segells i distribuidores amb una gran producció de treballs i en la major part de lliure descàrrega a internet. El bilbaí MATTIN practica soroll radical, improvisació i hardcore-punk. Gran part del programa és dedicada a ell, començant per treballs individuals de soroll amb ordinador portàtil com "Higu" i "Tinnitus" (2001) en el seu segell WMO/R, els projectes SAKADA a Londres amb EDDIE PRÉVOST i ROSY PARLANE i els MENDIETAN amb XABIER ERKIZIA manipulant sons gravats a muntanyes basques. De MATTIN junt a dos experimentadors japonesos s'inclouen "Shyrio No Computer" (2004) amb TAKU UNAMI i "Pinknoise" (2004) amb JUNKO, cantant dels HIJOKAIDAN, també el directe "Barcelona" (2006) amb els CREMASTER, i els projectes on hi toca guitarra com DEFLAG HAEMORR-HAGEHAIEN KONTRA des de "Luxury" (2005), el hardcore-punk experimental i sorollòs de BILLY BAO a "Rock'n'Roll Granulator" (2005) i "Dialectics Of Shit" (2008) i JOSETXO GRIETA amb el cantant JOSETXO ANITUA a "Euskal Semea" (2006). D'altres músics com GAIZKA SARASOLA i XABIER ERKIZIA a "Ixuriak" (2004) manipulen amb electrònica digital sons d'instruments tradicionals bascos, MIGUEL A. GARCIA a "Armiarmak" (2008) improvisa amb electrònica, KAKOFUNK a "Frutamental" (2007) ofereixen soroll i sons tradicionals i FERNALIA a "Eroaleak" (2008) rock dens i repetitiu.

DOMINICK FERNOW és un dels més prolífics músics de l'escena sorollosa americana des de finals dels 90. Amb microfons, amplificados i ocasionalment amb percussions i sintetitzadors, ha ofert un meticulòs i abrupte so sorollòs, amb inclusió d'atmòsferes inquietats, crits i acoplaments electrònics. Escoltem part dels seus treballs en cassets, vinils i CDs com "The History Of Aids" (2002), "Mater Dolorosa" (2001), "Troubled Sleep" (2003), "Starvation" (2004) i el reconegut "Black Vase" (2005). De les molt diverses col·laboracions sentim "Disappearance Of The Maya" (2005) amb AARON DILLOWAY, "All Are Guests In The House Of The Lord" (2007) amb KEVIN DRUMM i el trio VEGAS MARTYRS on hi toca la guitarra. De nou en solitari s'inclouen "Pleasure Ground" i "Point & Void" (2006), el vinil "Prurient" (2007), "Arrowhead" (2008) i temes on hi aporta veu des de "And Still, Wanting" i "The Black Post Society" (2008). Avui un referent d'inquetud i radicalisme sonors!

Des de mitjans dels 90 aquest barceloní ha improvisat amb guitarres, tocadiscos i manipulacions electròniques i d'objectes sonors. Fou membre del Col·lectiu IBA -dels qui ja es va fer un especial al programa- i avui n'escoltem altres treballs de FAGES en solitari i amb diversos projectes. Comencem amb OBSOLETE FARMER on oferia manipulació de vinils i després amb DOMESTIC BIOLENCE on extreia junt a PABLO SCHVARZMAN sons improvisats i soroll de guitarra elèctrica. Del seus destacats treballs en solitari s'inclouen "A Cavall Entre Dos Cavalls" (2004) on improvisa amb guitarra elèctrica, "Cançons Per A Un Lent Retard" (2007) on ho fa amb guitarra acústica i "Al Voltant d'Un Paral·lel" (2008) de nou amb elèctrica. Afegim un extracte d'un directe a Londres del 2005 amb JEAN-PHILIPPE GROSS i WILL GUTHRIE, el MiniCD split del 2008 amb BHOB RAINEY i el projecte OCTANTE junt a RUTH BARBERAN, ALFREDO COSTA MONTEIRO i MARGARIDA GARCIA amb el treball “Lúnula” (2009). Dels recents AP'STROPHE, on uneix guitarra acústica a la cítara de la grega DIMITRA LAZARIDOU-CHATZIGOGA, s'inclou "Objects Sense Objectes" (2009), de les manipulacions electròniques de CREMASTER un avançament del nou treball "Noranta Graus A l'Esquerra" (2009) i també un tema de GRUS junt a LALI BARRIÈRE d'improvisació electro-acústica.

Formats a Roma el 1966, aquest col·lectiu històric de músics americans i italians ha practicat improvisació electrònica i acústica mitjançant les manipulacions de sintetizadors moog, pianos, microfons de contacte, veus i demés objectes sonors. Peces com "Spacecraft" (1967) o "The Sound Pool" (1970) són llargues sessions improvisades on s'utilitzaven plantejaments musicals de participació entre músics i audiència, intuició, risc, experimentació, respecte i rebuig del virtuosisme. L'eix central del grup van ser ALVIN CURRAN, RICHARD TEITELBAUM i FREDERIC RZEWSKI, però una diferent encarnació sota el mateix nom amb altres músics col·labortadors va enregistrar "Leave The City" (1970) a França. Del disc "United Patchwork" (1978) sentim un tema junt al saxofonista STEVE LACY i un altre del treball "Apogee" (2005) compartit amb els improvisadors britànics AMM. El 2008 va sortir "MEV 40" on es repassen els 40 anys d'existència del grup. D'aquest quàdruple CD escoltem també els temes "Stop The War" (1972), posicionant-se a Nova York contra la guerra del Vietnam, "Stedelijk Museum, Amsterdam Pt.1" (1982), "New Music America Festival" (1989), "Kunstmuseum, Bern" (1990) i "Mass.Pike" (2007) combinant-hi sons electrònics improvisats i free-jazz en companyia de col·laboradors com STEVE LACY, KARL BERGER i el trombonista GARRET LIST.

Aquest trio australià format per dos guitarristes i manipuladors sonors i un bateria ha estat un dels grans noms de l'underground practicants de rock improvisat i sorollòs. Formats al 1986 i fins avui en actiu, en sentim gran part dels àlbums de la seva carrera. Primer els inicials "DR503" (1987) i "Eusa Kills" (1990) i després la major part dels que van editar durant els anys 90 amb el segell americà SILTBREEZE. S'inclouen els EPs "Helen Said This" (1990) i "Mighty/Power" (1991), el destacat doble LP "Harsh 70's Reality" (1992), "The Operation Of The Sonne" (1994), "The White House" (1995), "Repent" (1997) i "Tusk" (1997). Seguim amb "New Electric Music" (2001) i "The Damned" (2003) abocant més pès a l'electrònica junt al soroll elèctric de sempre. Dels treballs més recents escoltem "Future Artists" (2007) i "Secret Earth" (2008). Uns dels pares de la improvisació rock i mestres de grups de soroll actual al programa d'avui!

Aquesta banda barcelonina existent entre 1986 i 1999 va combinar l'apropiament de lletres de clàssics de pop, rock i crooners amb experimentació acústica i avantguarda cabaretera i bohemia. Amb ANKI TONER, METEO GIRÁLDEZ i RAIMON AYMERICH com a membres bàsics, comencem el repàs de la seva carrera amb els àlbums "Kiss Me When You Dance" i "En Caso De Duda Rock'n'Roll" (1991), la melancolia dels temes de "Wrong Songs" (1992) i "Necessary Lies" (1994) o el seu treball més complert i reconegut "Hapiness Is Stupid" (1996) on s'junten amb ALFREDO COSTA MONTEIRO, PASCAL COMELADE i JUAN CREK entre d'altres. De l'etapa instrumental sense el cantant ANKI TONER sentim "Structural Package Designs" (1999) amb pianos manipulats i "Vegetal" (1999) amb experimentació amb només guitarres. Seguim amb els darrers treballs de la formació al complert com el directe "Having Fun On Stage" (1998) amb un tema junt als músics ANTON IGNORANT, MARK CUNNINGHAM i MARKUSS BREUSS i del seu darrer àlbum "What About Beauty" (2000) sentim dos temes on de nou incorporen sons minimalistes, emocionals i arriscats. Una revisió avui d'un dels grups més importants de l'experimental català!

En el número 295 de setembre 2008 de la revista britànica THE WIRE de música experimental hi apareix una llista de 15 àlbums de música experimental catalana des dels anys 70 fins l'actualitat confeccionada per aquest programa. És en la pàgina de les "Playlists from outer limits" que publiquen cada mes enviades per discogràfiques, artistes o programes radiofònics.