ONES DE CROM

Els experiments sonors partint de la música easy listening, lounge, exótica i space-age són diversos. Escoltem a músics com LES BAXTER amb "Moog Rock" (1968) on introduia el moog a versions de música clàssica, a ENNIO MORRICONE des de "Crime And Dissonance" (2005) experimentant amb improvisació en una banda sonora dels 70, i a PETER THOMAS amb "Warp Back To Earth" (1998) afegint electrònica a aquells estils. Sentim algunes perversions de l'easy listening com la de NURSE WITH WOUND a "Alice The Goon" (2000), dues de SMEGMA i una de BUTTHOLE SURFERS. De reinterpretacions electròniques afegim les de CURD DUCA a "Easy Listening 5" (1997), RIP-OFF ARTIST a "Electro Lounge: Electronic Excursions In Hi-Fi Stereo" (1999) i DAVID SHEA i SCANNER a "Free Chocolate Love" (2001). Del pop i l'experimentació amb aquells estils sentim STOCK, HAUSEN & WALKMAN a "Organ Transplants 2" (2000), STEREOLAB a "Dops & Loops" (1997) i PRAM a "The Moving Frontier" (2007). Sentim també els valencians ANTORCHA AMABLE amb intruments inventats, versions de BURT BACHARACH a càrrec de MIKE PATTON i ELIOTT SHARP des de "Great Jewish Music: Burt Bacharach" (1997) i els KRONOS QUARTET versionant ESQUIVEL a "Nuevo" (2002).