ONES DE CROM

Ritmes complexos, dissonàncies, melodies trencades, influències de jazz, hard-core, improvisació, rock progressiu i avantguarda són trets d'aquest estil. Una hetereogènia varietat de bandes s'hi poden adscriure i les escoltem. Des dels primers referents hardcore-punk-jazz com NO MEANS NO amb "Wrong" (1989), VICTIMS FAMILY amb "Apocalicious" (2001) i X-LEGGED SALLY de "Eggs And Ashes" (1994) fins als actuals practicants d'aquest estil com AHLEUCHATISTAS amb "The Same And The Other" (2005), HELLA amb "Hold Your Horse Is" (2002) i MUDDY WORLD a "Finery of the Storm" (2006). Dels inicis d'aquesta etiqueta sentim els instrumentals DON CABALLERO a "What Burns Never Returns" (1998) i JUNE OF 44 amb el seu post-rock jazz de "Anahata" (1999). D'exemples de rock improvisat i electrònica afegeixo els noruecs MOHA! amb "Norwegianism" (2007), el rock electrònic de BATTLES a "Mirrored" (2007), el free-jazz matemàtic de BOX a "Studio 1" (2008) i l'ambient-progressiu-metal de GUAPO a "Black Oni" (2004). De math-core o metal experimental amb intensos canvis de ritme sentim THE DILLINGER SCAPE PLAN a "Calculating Infinity" (1999) i FANTÔMAS a "Suspended Animation" (2005). Incloc també grups de post-rock amb trets de rock matemàtic com TRANS AM a "Trans AM" (1995), SALARYMAN i el seu rock electrònic de "Karoshi" (1999), el kraut-rock de GANGER a "Fore" (1996) i el japonesos MONO de "Under The Pipal Tree" (2001).