ONES DE CROM

Exemples curiosos, estrambòtics i, en alguns casos, als límits de la salut mental, de cantautors que ens han ofert treballs visionaris, arriscats i fora de camins musicals acomodats. El primer és SCREAMIN' JAY HAWKINS amb un tema de 1957, segueix el blues psicodèlic d'ALEXANDER SPENCE des del magnífic "Oar" (1969), ED ASKEW i el folk al·lucinat de "Ask The Unicorn" (1968), l'inquietant CHARLES MANSON des de "Lie-The Love and Terror Cult" (1974) i, com no podia faltar, SYD BARRETT amb "The Madcap Laughs" (1970). De l'excèntric TINY TIM sentim "God Bless Tiny Tim" (1968), del folk surrealista de VAN DYKE PARKS "Discover America" (1972) i del sorprenent WILD MAN FISHER "An Evening With Wild Man Fischer" (1972). TIM BUCKLEY amb "Starsailor" (1970) ens mostra l'unió de folk amb improvisació i psicodèlia, TODD RUNDGREN l'opereta electrònica i progressiva a "Todd" (1974), DAEVID ALLEN & EUTERPE un tema còsmic-psicodèlic de "Good Morning" (1976) i de PETER HAMMILL sentim l'intrigant "The Future Now" (1978). De cantautors Lo-Fi llunàtics incloc JAD FAIR i DANIEL JOHNSTON des de "It's Spooky" (1993) i DANNY COHEN amb "Shades Of Dorian Gray" (2007).